poemes

mireu, avui us poso uns quants poemes que he trobat (sembla un post molt llarg, però és que els poemes sempre ocupen molt d'espai!)

Busco subtileses,
metàfores que tapin,
mots pintats de blanc,

paraules ben dolces
que no et facin mal,

frases tendres
que no et puguin ferir,


però només em surt dir-te
que ets un putu cabron.


--------


M'he omplert la motxilla de cds i calces,
que és l'únic que m'importa de debó.
Faig un pas enrere cada vegada
que el tren em travessa, ràpid, la mirada.
I sempre em falla el pas endavant
quan les portes són obertes.
Potser una mà que m'agafi de la meva..
Però cansada d'equivocar-me
tot buscant bojos que m'acompanyin,
he decidit seguir tota sola.
No sé què hi faig,
aquí, encara.
I al final de tot plegat,
vull que em llancin a una fossa.
Que algú em buidi d'òrgans,
que la mort ja em buidarà de la resta.
I què, si es perden tots els versos que penso i no escric.
I què, si només ploro quan escupo de cara al vent.
Vull ser, tant sols,
música, sexe i paraules.


--------


Està estirat al mig de l'andana,
amb la galta empapada pel seu propi
vòmit.
La gent, encuriosida,
el rodeja i intenta intuir si té
els ulls en blanc.
El vòmit li embrut
tota la galta.
I un home que corre atrafegat
tot dibuixant rellotges a cada passa,
s'ha embrutit,
sense voler,
les sabates.


--------


Exigeixo un sofà sense molles
arran de via,
on m'hi pugui asseure
per veure com passen
trens que no em porten.

I exigeixo una bossa de plàstic,
d'aquelles mig trencades,
per perdre, mentre camino,
tot allò que no em fa falta.


I exigeixo una sola sabata,
i així viure amb la il·lusió
que algú porta l'altra


--------

i prou, que cap d'ells no parla de l'Est (o potser tots en parlen, qui ho sap! Ko zna! Aquestes coses de la poesia són molt complicades..)