Iooooooooooooooooooj

vaig tenir la mala idea d'anar-me'n a Roma durant un mes de juliol. Escolto una cançó (ara) de la Gianna Nannini que, justament aquell estiu, la van repetir moltíssim, i d'això em ve al cap

(això per la Marina: al principi sembla que facin joooooooj, hahah, però no, diuen Io)

Abans d'anar a Roma per primera vegada, vaig anar a Istambul, amb els meus pares, una setmana. Podeu comptar, que petita que era!! Vaig flipar com una boja, tantes coses! I vaig flipar perquè si creuaves el riu (el corn d'or!!!!) anaves a la part més occidentalitzada, i sí sí, i tant! ostres, com podies saltar d'un costat de riu a l'altre i que fos tan diferent? I després tornaves a creuar un altre riu, el Bòsfor, i te n'anaves ni més ni menys que a Àsia! I jo tota entusiasmada, que vaig agafar una fulla de terra i encara la guardo. Tot just començava a veure coses, i ja em flipava amb la geografia, perquè l'únic valor que tenia aquella fulla era que era d'Àsia, encara que fos exactament igual que les fulles de l'altra banda de riu, però aquelles fulles eren europees. A mi, aquestes coses, què voleu que us digui, em flipen molt. I no gaire després d'Istambul, vaig anar a Roma per primera vegada

Deuríem caminar per la vora del Colisseu, bé, hi passaven molts de cotxes i el voltant del Colisseu hi ha uns arbres plens de porqueria, també molta gent, encara que aquells només deurien ser turistes, en fi, no sé, al final vaig pensar: quant que s'assemblen, Roma i Istambul!! Jo que amb els meus pares sempre havia viatjat més aviat per França, per Àustria, per Suïssa, pel nord d'Itàlia!! Imagineu-me, amb uns dotze anys, intentant pair Istambul i Roma! No és fàcil, eh? Em sembla que per culpa d'això, m'agrada molt més Maribor que Ljubljana. Belgrad que Zagreb. Roma que París

Llavors, quan tenia 20 anys em sembla, me'n vaig anar a Roma i m'hi vaig quedar tot un juliol. Quina mala idea, haver triat aquest mes!! Encara no sé gaire què hi vaig fer, tot un mes sencer. Passejar-m'hi! M'aixecava pel matí, esmorzava una mica, agafava el metro fins al centre, o l'autobus, i passejava fins que era el migdia. Després tornava al pis (vicino alla piazza Re di Roma, que em feia molta gràcia el nom aquest tan musical, però després vaig aprendre que Re vol dir Rei) i dinava, pasta, segur. Les meves companyes de pis un dia em van renyar, em van dir: Laura, no pots menjar tanta pasta! (non puoi mangiare tanta pasta!! o alguna cosa així) Elles eren italianes i m'ho vaig guardar com una frase tan important com aquella fulla que havia anat a recollir a Àsia. Heu entrat mai a un supermercat italià? Cada cop que anava al super em comprava un paquet de pasta amb una forma diferent, i amb dos o tres dies me'l menjava (eren paquets de mig quilo, que n'hi ha per una persona quatre àpats) i després em comprava un paquet de pasta amb una altra forma. Però hi feia una calor, que fins al cap d'unes hores (mirava Padre de Família) no podia tornar a passejar. I després si em venia de gust me'n tornava al centre a donar voltes! Si no em venia de gust no. Llegia algun llibre d'arquitectura que tenien per allà, o els ajudava a dibuixar teules (les meves companyes de pis eren estudiants d'arquitectura) o anava al super a comprar pasta, o no sé, ja no me'n recordo. Després, més cap al vespre, sopàvem i elles sempre menjaven mozzarella, jo no sé com en podien menjar tanta, però mira. La Chiara (Chia'!) era molt fan d'en Tiziano Ferro (ja em diràs tu) i tenien una foto petita d'en Berlusconi enganxada pel pis, no era una foto tampoc, era una pegatina, i estava enganxada d'una paret, però tampoc sé segur si li havien posat elles. També hi havia un parell d'estampetes del padre Pio. La Dora (Do!) tenia el cd de la Gianna Nannini i me'l va gravar i em va ajudar a entendre'n la lletra. Io che non ho capito niente!

És per això que ara sé que la cançó de la Gianna Nannini, que em recorda tant a Roma i aquella calorada, quan comença no diu joooooooooooooooooj, sinó que diu Iooooo. Que és molt diferent!