Moscou

Des de la trucada del divendres que no menjo bé, me'n sento incapaç. Quan ja porto unes hores sense menjar res penso: menja alguna cosa, però al cap d'unes queixalades ja no puc més, fins que m'hi torno a obligar. No puc parar de pensar amb Rússia

Jo no hi he estat mai, a Rússia, i d'aquí un parell de mesos hi vaig per estar-m'hi una temporada. No m'ho sé imaginar, com és Moscou. És com Las Vegas o com Corea, que fan coses per allà i ho veus per la tele i és com si no fos de veritat, és com pensar "què deu estar fent ara mateix en Brad Pitt" i no t'ho pots arribar a imaginar perquè és com si en Brad Pitt no fes res fora de la pantalla, com si Las Vegas existís només a les pel·lícules i com a concepte, com si Corea només fos cosa dels telenotícies i mai poguessis anar-hi. Amb Rússia, concretament amb Moscou, és una mica així. I ara és com si algú vingués i em digués: no només existeix i s'hi pot anar, sinó que a sobre, te n'hi vas a viure-hi una temporada (en principi només uns quatre mesos). I jo penso, i com deu ser aquesta ciutat tan grossa que existeix i que te n'hi vas... però no ho sé. Només me l'imagino d'una manera, que deu ser molt diferent de com és en realitat i de com se l'imagina qualsevol persona que tampoc hi ha estat mai

Me l'imagino, per començar, a la plana, encara que no ho sé pas segur, suposo que és culpa dels mapes, que són plans. Me l'imagino molt, molt grossa. Molt caòtica però molt ampla al mateix temps, estesa per allà. Com si no importés a quin lloc de Moscou estiguessis, que sempre hi hagués Moscou per tots els costats. Els carrers amples, amb cotxes de fa 30 anys (assenyalaré els Lada amb el mateix entusiasme que a Belgrad assenyalava els Yugo) i jo estressada per poder creuar. A banda i banda dels carrers hi veig edificis molt grossos, generalment de color beix-groc, amb moltes finestres iguals quadrades. Això no tan al centre, al centre els edificis són diferents, encara més grossos però amb algun element que els decora, com per impressionar. També veig moltes senyores amb un mocador al cap, que venen menjar en paradetes amb rodes pel carrer, i noies rosses amb les cames molt llargues i molt maquillades, i homes grossos amb anoracs i les mans a les butxaques, o al voltant de la boca i escampant-t'hi aire calent a dins. Hi veig molta polseguera grisa, i en els carrers on no hi ha cap cotxe, hi ha neu bruta per tots els racons, i jo l'aixafo amb els peus perquè amb tants pocs mesos, no crec pas que se'm tregui la il·lusió de veure neu. M'imagino tan aviat un cel molt blau sense cap núvol com un cel molt gris. També les dobles finestres, amb russos que miren cap a fora, flors i ampolles entre un vidre i un altre. Veig sofàs polsosos amb estampats lletjos i marrons, armaris de contraxapat, i els cables!! els cables sempre per tot arreu. També m'imagino molts turistes a la plaça roja, i jo mirant-me'ls amb mala cara quan faci un parell de mesos que vaig a passejar per allà, considerant ja Moscou de la meva propietat. Hi veig arbres de troncs molt gruixuts per les voreres, amb la copa plena de fulles verdes, no gaire grosses. M'imagino entrant al supermercat amb molta por, assenyalant el menjar o atrevint-me a comprar només el que hi ha exposat a les lleixes per no haver de parlar, i pagant amb el bitllet més gros que tinc perquè no he entès bé el preu i la caixera em mira amb mala cara i no voldria fer-li tornar a repetir. També m'imagino asseguda a l'habitació d'algú a una residència d'estudiants, damunt del llit tres o quatre o cinc asseguts, amb cerveses o, possiblement, vodka, o jo menjant-me alguna empanadeta (els mítics piroixki!! ostres que estrany que es veu així transcrit, пирожки perquè ho copieu al google-imatges i us ho mireu), perquè encara no he pogut dinar, tot menjant amb compte perquè no caiguin engrunes damunt del llit. M'imagino també el metro, amb aquells passadíssos amb aranyes penjant del sostre (però aranyes de les que fan llum!!!), tot plegat atapeït de gent, i jo entaforada dins un vagó suant i sentint l'emoció d'anar amb metro en una ciutat que no és la teva, però que quan aconsegueixes dominar-ne el metro, ja t'hi sents una mica més a gust, i quan en domines l'autobús i els tramvies, ja te'n sents el rei absolut

Així per sobre és una mica com m'imagino que serà Moscou. Que és així, que no és així.. aviat ho sabré!

És que encara no m'ho puc creure!!!