M'ho sembla a mi o ara hi ha una tendència a escriure frases curtes amb un detall molt concret, tan concret que el lector no té ni puta idea de què li estàs parlant?
"El meu boli d'aquell congrés fa ombra"
Aquesta frase contindria l'essència del que vinc a dir. És obvi que els bolis fan ombra. Que ningú si hagués parat a pensar abans (i a sobre, a escriure-ho), no li dóna més mèrit a la frase. Donaria mèrit si la frase alguna cosa parles d'una cosa que, encara que fos obvia, pensessis: ai caram. I segona, quin congrés? Vas a congressos? Ah, l'escriptor d'aquesta frase té una tendència fastigosa a sortir a l'escenari, però si vol aparèixer a la frase i als seus textos, que ho digui clarament, o que ho faci més subtilment, però no d'aquesta manera barroera que he vist fer tant. Tampoc m'agrada aquesta sensació que has de treure'n algun pensament, de la frase, quan en el fons no hi ha absolutament res, o res interessant
És clar que estic donant voltes sobre una frase que acabo d'escriure jo. Però és per no haver-ne de copiar cap de cap bloq. De cap text curt escrit de fa poc que pugui anar-me a parar a les mans
No m'agrada gens aquesta manera d'escriure. Et quedes igual, és escriure fàcil i un putu pal de llegir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada