Sto lat sto lat

Diumenge passat vaig anar al dinar d'aniversari de la meva iaia politica, pero no recordo quants anys feia. Viu tota sola en un pis sense ascensor, al sud del parc Lazienski (el mes gran i famos de tota la ciutat), pero aquell dia erem forca mes gent. Ens vam asseure a taula, ja hi havia una safata d'embotits fumats, unes salsitxes amb gust de frankfurst pero mes granatoses, diferents amanides amb molta molta maionesa (com les fan aqui, les banyen en maionesa), una mena de burek de bolets (extremadament bo), una altra mena de burek de carn (pero no era ben be burek, encara que si no se sap que es el burek, poc us ho puc fer entendre... i ara no em surten les paraules!), i per beure suc de.. blueberrys, o una cosa semblant, czarna alguna cosa es diu aqui i en beuen molt, es una fruita de bosc de color entre lila i granate i blau, cocacola, cervesa (Lav portada expressament de Serbia), aigua i es clar, una copeta de vodka fines(de Finlandia, que amb accents no s'enten, o potser es finlandes?? no se) freda que sempre estava plena i que tot sigui dit, no era gaire bo

Despres dels "entrants" va venir la carn, les patates, algun altre tipus de carn, i tambe amanida i cogombrets

Finalment el pastis de xocolata (amb nou rallada pel damunt) i una cosa serbia que es diu tumbaca o alguna cosa aixi (potser tlumbaca), que es com unes pastetes amb forma de dit banyades i rebanyades amb aigua i sucre, o sigui que son extremadament dolces, tan dolces que no pots menjar-ne mes de dues sense deshidratar-te, o directament morir

Amb la tonteria ens vam estar tres hores dinant, una mica a l'estil d'aqui. La iaia explicava acudits tota l'estona i despres reia, i a mi em deia "w Polscie mowimy po polsku!!" (a Polonia parlem polones), pero despres ella em deia coses en angles i es petava el cul de riure


I de tant en tant algu alcava la copeta de vodka i deia Na zdrowie!! (en polones), o be Ziveli! (en serbi) o be Salut! (en catala)

Em va costar uns dies que m'agrades Varsovia, pero cada cop m'agrada mes i mes i mes. Llastima que faci un temps horrible i passi de pluja a sol en pocs minuts

Llastima, tambe, que la gent no somrigui tan com als Balcans, aqui semblen sempre una mica enfadats, la gent que treballa de cara al public... pero despres pel carrer la gent es amable i t'ajuda si et veu mig perdut i intentes dir alguna cosa en polones

Pa-pa!


(un mes després, he comprovat què era aquell postre serbi, i és Tulumbe, per les fotos veureu quina pinta de dolç que fa!!)