Aquests últims dies he tingut uns polonesos a casa. Han estat molt silenciosos i molt polits. Anaven a fer el camí de Santiago, però abans es volien aturar un parell de dies a Barcelona, em van preguntar: podem venir? i vaig dir: val, veniu

La nit que van arribar els hi vam fer un sopar català d'aquell tan pràctic: pa amb tomata i embotits. No, també els hi vaig fer una truita de carbassó i vaig quedar com una reina. Van estar molt contents, es van fer el senyal de la creu abans de començar a menjar i es van acabar tota la truita de carbassó

Em van preguntar que perquè estudiava filologia eslava i jo els hi vaig dir que perquè m'agradava Europa de l'Est. Una em va dir:

- ja, però Polònia no és a l'Est, és a Centre Europa. L'Est és Rússia, Ucraïna.. però Polònia no

Em vaig quedar una mica tallada i vaig balbucejar una mica. Vaig pensar: aviam si per aquesta tonteria ara encara no ens avindrem

L'endemà vam parlar més, com que eren de Wrocław (que en txec es diu, curiosament, Vratislav)(però és que Bratislava ja és una altra ciutat, que en txec es diu Bratislava) i jo no hi he estat mai, els hi vaig preguntar un munt de coses, que hi ha un riu amb un passeig, que molt grossa tampoc és la ciutat, però petita tampoc, i que a la 2aGM la ciutat havia quedat força destruida, però tampoc no tant com Varsòvia. També em van explicar que hi havia la llegenda que a la plaça major, o alguna altra plaça, els alemanys hi volien construir un coet que s'emportaria tots els alemanys d'allà sense cap perill, i vam riure força, perquè ens vam imaginar coet amunt des de Wrocław i coet avall a algun lloc d'Alemanya, que és absolutament allà al costat, i haver de fer la volta per l'espai és haver de fer força volta

Després jo ens vam haver de despedir. Em van regalar un paquet de cafè italià, no sé pas perquè, perquè tampoc vaig veure que fossin aficionats al cafè, a Polònia, al contrari, i.. no sé, és igual. Aquest matí quan m'he aixecat, he trobat que m'havien deixat una nota a la nevera en forma de còmic i m'ha fet molta il·lusió

Els polonesos, en general, em cauen bé. Potser no és amor a primera vista, com els eslaus balcànics, perquè els polonesos, efectivament, són centre-europeus del nord, i per tant més freds (una em va dir: no m'agrada gens, aquest costum que teniu de fer dos petons per presentar-vos, prefereixo donar la mà, i jo li vaig donar la mà, perquè a mi si em ve algú i em fa un petó a la boca, doncs tampoc m'agradarà), però igualment, .. igualment Polònia mola

nota a peu de pàgina: Wrocław està agermanat amb Breda (Països Baixos) i Charlotte (Carolina del Nord), entre d'altres. Dels habitants de Charlotte en diuen charlotteans (que pronunciat es deu assemblar força a "xarlatans" i per això m'ha fet gràcia). Realment no sembla que hi hagi res més interessant, a Charlotte...