Mireu que no tinc ben res a escriure i he obert el bloq. L'altre dia vaig anar a una entrevista de feina, amb aquella tranquil·litat de que em donaran la feina (de fet, sempre que vaig a una entrevista penso que em donaran la feina, encara que després no me la donin, cosa que tot sovint també passa), em vaig asseure i em va dir la noia que feia l'entrevista que si podia anar sense ulleres a treballar, que si podia posar-me lentilles. Jo vaig quedar-me un instant una mica perduda, fins que li vaig dir que no, que jo anava amb ulleres o no anava. Les tres últimes paraules de la frase no vaig arribar a dir-les, però vaig afegir uns punts suspensius darrere la paraula ulleres..., així, jo vaig amb ulleres...

al final em van donar a la feina, amb ulleres però amb rimmel, coneixeré gent d'arreu del món, fins i tot em sembla que hi ha gent dels Balcans, i a sobre em paguen, ingenus, jo que amb l'excusa de poder dir "Zdravo, kako ste? treba vam nešto?" ja hi aniria igualment

Llavors quan tingui els diners en mà, pensaré: aquest pilonet, pel bitllet d'avió d'anada a Moscou. Aquest pilonet, per comprar-me una xapka, encara que les trobi força lletjotes i aparatoses. Aquest altre pilonet, per comprar-me un osset mixka. I un altre, l'últim pilonet segurament, per comprar-me una samarreta amb aquest dibuix

La lluïré, quan la tingui, tota satisfeta pels carrers de.. on sigui. Ja m'hi veureu, ja. Com aquella que tinc, amb tot de fletxes de color lila, que va fer en Nikola per promocionar un cd que van fer amb informació de tots els museus, biblioteques, etc, de Belgrad, per repartir entre els adolescents. L'últim cop que vaig ser a Belgrad vaig dormir a casa seva, en un edifici de Novi Beograd, ben bé com m'imaginava que seria quan buscava pis a Belgrad, però al final resulta que vaig trobar pis a l'altra punta de ciutat, a Karaburma. Com deia, doncs, en Nikola va donar-me un grapat de cds d'aquests que no sabia pas a qui regalar, un parell els tinc jo, l'altra la Marina (perquè s'adoren mútuament), l'altra la meva germana perquè mira, l'altra li vaig donar a la Mariona que li donés a l'Hector que ho posessin per allà l'estació jove de Girona, però no crec pas que el cd aquell hagi arribat fins tan lluny! Amb els cds també em va donar la samarreta amb fletxes liles, patrocinada per Telekom Srbija, i a una màniga hi posa: Telekom Srbija. I això sol ja em fa molt feliç

L'Aleksandar avui volia escriure un mail on hi posés, a l'assumpte, "feliç any", però suposo que al passar del serbi al català, el traductor que ha trobat per internet li ha dit que de "srecna godina" en català se'n deia "un any feliç"

O sigui que avui he rebut un mail on l'assumpte deia, d'una manera entendridora:

Un any feliç

Com si fos un resum

He pensat això, he pensat que guai que és tot, i que guai que serà, i gairebé m'han saltat les llàgrimes. Després, com que a la feina em fan portar rimmel, se m'ha començat a escorrer galtes avall i he pensat, mira tu, com a mínim portes ulleres i no es veu tan Punt