Mandelxtam

Avui a classe de literatura del segle XX hem llegit dos poemes de Mandelxtam. Pel segon que hem llegit, el van arrestar i se'l van emportar a un gulag. Aquests últims dies he sentit com una fuetejada, se m'ha acumulat al mateix temps la lectura i explicació de la deskulakalització (no sé si se'n diu així, en català), i després de la fam i els camps de treball i aquestes coses dels anys 30.. crec que n'he agafat consciència, com si: és veritat! que fort... quina animalada que això passés! sembla que no pugui ser... Però quan t'adones que sí, que va ser..... una fuetejada al cos, sents, ja us dic. Així doncs, hem llegit aquest poema de Mandelxtam. Pràcticament tinc totes les paraules traduïdes al costat, o sigui que no és un poema exactament fàcil. En català no l'he trobat traduït per internet, però en anglès i espanyol sí
Va dirigit a l'Stalin

Vivimos insensibles, al suelo bajo nuestros pies,
Nuestras voces a diez pasos no se oyen.
Pero cuando a medias a hablar nos atrevemos
Al montañés del Kremlin siempre mencionamos.
Sus dedos gordos parecen grasientos gusanos,
Como pesas certeras las palabras de su boca caen.
Aletea la risa bajo sus bigotes de cucaracha
Y relucen brillantes las cañas de sus botas.

Una chusma de jefes de cuellos flacos lo rodea,
infrahombres con los que él se divierte y juega.
Uno silba, otro maúlla, otro gime,
Sólo él parlotea y dictamina.
Forja ukase tras ukase como herraduras
A uno en la ingle golpea, a otro en la frente, en el ojo, en la ceja,
Y cada ejecución es un bendito don
Que regocija el ancho pecho del Osseta.


Our lives no longer feel ground under them.
At ten paces you can’t hear our words.
But whenever there’s a snatch of talk
it turns to the Kremlin mountaineer,**
the ten thick worms his fingers,
his words like measures of weight,
the huge laughing cockroaches on his top lip,
the glitter of his boot-rims.

Ringed with a scum of chicken-necked bosses
he toys with the tributes of half-men.
One whistles, another meows, a third snivels.
He pokes out his finger and he alone goes boom.
He forges decrees in a line like horseshoes,
One for the groin, one the forehead, temple, eye.
He rolls the executions on his tongue like berries.
He wishes he could hug them like big friends from home.


**kremlin mountaineer (кремлёвского горца)=recordar que Stalin era de Geòrgia
que tenia els dits gruixuts i rodonets, que portava bigoti, que vestia botes.. no hi ha dubte de qui parla,


I pels afortunats que entenguin el rus:

Мы живем, под собою не чуя страны,
Наши речи за десять шагов не слышны,
А где хватит на полразговорца,
Там припомнят кремлёвского горца.
Его толстые пальцы, как черви, жирны,
А слова, как пудовые гири, верны,
Тараканьи смеются усища,
И сияют его голенища.

А вокруг него сброд тонкошеих вождей,
Он играет услугами полулюдей.
Кто свистит, кто мяучит, кто хнычет,
Он один лишь бабачит и тычет,
Как подкову, кует за указом указ:

Кому в пах, кому в лоб, кому в бровь, кому в глаз.
Что ни казнь у него - то малина
И широкая грудь осетина.