Cap de setmana a Sant Petersburg

Estic molt contenta d'haver anat a Sant Petersburg a passar el cap de setmana. És ben veritat el que diuen, que no té res a veure amb Moscou. Primer de tot, hi fa més fred. És el que té ser a la vora del mar. L'aire és més humit.... hi fa més fred. Segona cosa, és molt més tranquil. Molt més. No hi ha riuades de gent.... és que Moscou és tan gros! Hi ha tanta gent! I més diferències.... res a veure.

A més he fet un munt de coses noves. Us ho explicaré

Vam agafar el tren nocturn el divendres a la nit. Això sol ja era un motiu suficient per fer el viatge. A la parada de metro Komsomolskaia hi ha tres estacions de tren, una de les quals és la que va a Sant Petersburg, i una altra és l'inici del transsiberià. És un lloc amb moltes possibilitats que et robin, però per sort no ens van robar

Vam pujar al tren. Eren vagons-lliteres, enlloc de seients hi havia llits i més llits. Jo vaig dormir a la llitera de dalt, malgrat haver dormit molts anys en llitera i no tenir por d'això, no les tenia totes, cada cop que el tren feia un moviment brusc i veia que l'únic que em salvava de caure a baix eren dos cordes penjades en vertical. Per sort no vaig caure, ni tampoc vaig dormir gaire. A mitja hora d'arribar, la revisora ens va despertar i vam arribar a Sant Petersburg que eren les cinc del matí. Vam anar a fer un cafè

Després vam anar a buscar l'alberg. El recomano. Em sembla que vam pagar sis euros la nit, a mitja hora a peu del centre, esmorzar inclòs amb una dona molt simpàtica que ens obligava a menjar kaixa i melmelada casolana. Es deia Sabrina i ja us el podeu apuntar. Malgrat el pati on estava situat no feia gaire bona pinta..

però l'interior era tota una sorpresa (no tinc fotos.. què hi farem. Evidenment no estava a l'edifici fotografiat, sinó al del davant)

Després de prendre un te i un cafè a l'alberg, vam anar a passejar. Vam anar fins al Neva, vam recórrer un tros de Nevski prospekt, vam mirar-nos de fora l'Hermitage...... Després estàvem cansats i ens vam menjar una pizza. Després vam creuar el Neva a peu per anar a visitar la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau. Tot ho recomano, tot. Vam trobar un canal amb una capa de gel al damunt i potser em vaig passar mitja hora asseguda a la vora, donant-hi cops de peu, fent ones d'aigua per sota el gel, llençant pedres i coses d'aquestes. Que per cert no havia pogut fer mai, perquè he viscut sempre en un país on no es gelen els rius i els canals

Vam visitar també la presó que hi ha a la fortalesa, on hi ha tancat molta gent que us sona (en Gorki, un mes. En Trotski. El germà d'en Lenin. I més, però ara no els recordo)

Llavors estàvem tan cansats que vam tornar a l'alberg a fer una migdiada d'hora i mitja. Quan ens vam despertar ja era hora de sopar, i després de remugar una mica, vaig fer-los aixecar (jo és que quan tinc gana remugo..) i ens en vam anar a sopar a un restaurant uzbek. Mentre sopàvem, va entrar al restaurant un grup de tres (dos homes i una dona) que ja havíem trobat mentre dinàvem. Petersburg és petit, però tant!!!

Érem 6 en aquell moment, quatre noies i dos nois. D'alguna manera, vam acabar seient a la taula del grup de tres, i van començar a portar vodka i més vodka. Jo no vaig beure res, i ben fet que vaig fer. Com a noia ningú em va assenyalar amb el dit... Ara, el que és els dos nois.... Pel que vam comptabilitzar, una ampolla de vodka cadascú, mínim. No es pot beure amb un rus que té ganes de beure, no es pot!! Llavors va resultar que no era un rus, sinó un jueu, sefardita! però que havia viscut sempre a Rússia. L'altre home, era el seu amic de tota la vida, encara que em sembla que no era pas jueu. La dona, juraria que era una prostituta. Així estàvem. Els nostres dos amics es van emborratxar molt, molt. Una cosa mai vista. Un dels dos em va dir: necessito que em toqui l'aire. I vam sortir a que li toqués l'aire. Jo no havia acompanyat mai ningú tan borratxo. Ni ell hi havia estat mai tan. Al final pràcticament no s'hi veia ni escoltava res, hi havia la policia a la vora mentre ell estava repenjat a un canal del Neva i jo no volia acabar la nit malament. Així que vaig demanar reforços als que s'havien quedat al restaurant (l'altre noi anava igual de begut, però per sort caminava sol, més o menys) i entre dues ens el vam carregar al damunt i passet a passet vam aconseguir arribar a l'alberg. Encara em fan mal als braços, però li perdono. Aquesta borratxera, que per sort no va ser meva, l'explicaré i recordaré tota la vida!! El vodka, els canals, la neu,.... era poètic i tot

L'endemà ens vam llevar i mentre esmorzava vaig conèixer una noia de Brasil. Es dedica a la lluita (no sé quin tipus) i volta pel món entrenant-se i competint. Ha participat als jocs olímpics de Pekín i Atenes, per exemple. Té un contracte de cinc anys per entrenar-se i competir a Croàcia i Sèrbia (ja us podeu imaginar que contenta estava jo, doncs). També ha estat per altres llocs dels Balcans. I després havia estat fent vacances llargues a Moscou. Després a Sant Petersburg. I ara se n'anava cap a Dusseldorf. Hi ha vides interessants! També havia estat a Barcelona, al CAR (centre d'alt rendiment). Oi quines casualitats? I me la trobo a un alberg de Sant Petersburg! Que maco que és viatjar.....

però tinc gana i me'n vaig a sopar. Aviat continuaré amb el cap de setmana peterburguès