Piter 2

Diumenge al matí, ens aixequem i baixem a esmorzar i conec la noia aquella que boxeja. Anem a l'hermitage, que la veritat és que és un museu molt gros (però encara me l'imaginava més gran), amb sales molt decorades i molt complicat orientar-se. Sobretot perquè decidia anar per una banda, i em trobava que estava tancat, per canvi d'exposició, per "descans tècnic" o tancat i prou. Però com que érem estudiants (a més, "russos") ens va sortir gratis. Ens hi vam estar tres hores. Diuen que si t'estàs 10 segons (10? també he sentit un minut, no ho sé) aturat davant cada quadre, no acabaries en tota la vida. Però per sort, que jo sàpiga, ningú s'està 10 segons (i menys un minut!) aturat davant cada quadre d'un museu. Siguem realistes!

Després vaig dir que tenia gana (vaig agafar fama de ser una golafre, cosa que no sóc. Només que m'agrada esmorzar, dinar i sopar; no ho trobo tan sorprenent). Vam menjar uns pastissets amb carn, col, melmelada (cada pastisset el seu farciment!) molt bons i barats (Petersburg és més barata que Moscou) i després vam anar a visitar la casa on va viure, i morir, en Puixkin. Com que érem (som) estudiants de rus, ens van posar, perquè els hi va picar, en un grup guiat. Mira, si us agrada molt Puixkin, aneu-ho a veure, ja que allà va ser on va estar agonitzant (morbosos)

Llavors vam tornar a l'habitació a descansar, vam dormir fins que jo vaig tornar-me a posar pesada: volia sopar! O sigui que vam anar a sopar, i després al cine, però feia 10 minuts que havien començat l'última sessió. Vaja! Així que res

Cap a l'alberg a dormir