Al matí (després d'esmorzar un panet amb mermelada) vam anar a veure en Lenin. És com tot un ritual, com ho han organitzat. Passar un detector de metalls, caminar per totes les tombes de la paret del Kremlin, passar pel costat de més policies, entrar al mausoleu, a cada cantonada hi ha tres policies, un t'indica cap on has de girar (malgrat no puguis anar enlloc més!) i finalment, entres a la cambra on el tenen, envoltat de vidre, estirat dalt d'un pedestal, l'habitació és tirant a fosca, puges uns quants esglaons, el rodeges, baixes uns quants esglaons i més policies t'indiquen la sortida, a fora tornes a fer una volta i passes pel costat de més tombes, fins que al final s'acaba el ritual i tornes a ser a la plaça roja
Després vam anar a dinar al centre comercial d'okhotni riad, blinis amb bolets i formatge i una cocacola (pepsi)
Llavors al Kremlin. Us podeu creure, que en quatre mesos, encara no hi havia estat? Doncs això. I és un dels llocs més macos de tots! Les esglésies, n'hi ha tantes! A dins sembla una plaça del poble plena d'esglésies, em van venir ganes d'agafar una pilota de plàstic barata i córrer per allà amb ella i fer-la rebotre contra les parets, pong! I de dins, són tan boniques! Tan pintades, fins a dalt del sostre i per dins les cúpules! També vam entrar a una exposició i hi havia una gorra d'en Pere el Gran. No faig broma, era una gorra negre, tal qual, amb la visera molt llarga, però era una gorra. Aquestes coses a mi m'impacten. I es veia el riu Moskva ple de plaques de gel, perquè aquí no deixen que es glaci del tot!
Un cop acabada la visita, vam sortir, i als jardins d'Aleksandr hi havia un tobogans preciosos de gel, on els nens petits hi baixaven, i llavors nosaltres també hi vam voler baixar! Com un tobogan a l'engròs i al natural, fins que no vaig arribar a casa no em vaig escalfar el cul i les mans i les cames, però va ser tan divertit!
A la residència vaig dormir. Aquesta residència fa venir ganes de dormir a tothom, no sé què ho deu fer, potser la calefacció massa alta. Però més tard hi havia una festa a una habitació i hi vam anar. Les festes estan bé, en aquesta hi havia una noia del llunyà est (així en diuen), de més enllà dels Urals, de Sibèria i del llac Baikal, a la província de l'Amur, que està a la quinta hòstia! Jo sempre pensava, com deuria ser la gent a aquelles llunyanies, i resulta que era una noia la mar de normal, amb el cabell tallat recte per sobre l'espatlla, un accent rus una mica estrany (primer em pensava que feia cantarella italiana) i un jersei amb una flor molt grossa cosida!
Després vam anar a dinar al centre comercial d'okhotni riad, blinis amb bolets i formatge i una cocacola (pepsi)
Llavors al Kremlin. Us podeu creure, que en quatre mesos, encara no hi havia estat? Doncs això. I és un dels llocs més macos de tots! Les esglésies, n'hi ha tantes! A dins sembla una plaça del poble plena d'esglésies, em van venir ganes d'agafar una pilota de plàstic barata i córrer per allà amb ella i fer-la rebotre contra les parets, pong! I de dins, són tan boniques! Tan pintades, fins a dalt del sostre i per dins les cúpules! També vam entrar a una exposició i hi havia una gorra d'en Pere el Gran. No faig broma, era una gorra negre, tal qual, amb la visera molt llarga, però era una gorra. Aquestes coses a mi m'impacten. I es veia el riu Moskva ple de plaques de gel, perquè aquí no deixen que es glaci del tot!
Un cop acabada la visita, vam sortir, i als jardins d'Aleksandr hi havia un tobogans preciosos de gel, on els nens petits hi baixaven, i llavors nosaltres també hi vam voler baixar! Com un tobogan a l'engròs i al natural, fins que no vaig arribar a casa no em vaig escalfar el cul i les mans i les cames, però va ser tan divertit!
A la residència vaig dormir. Aquesta residència fa venir ganes de dormir a tothom, no sé què ho deu fer, potser la calefacció massa alta. Però més tard hi havia una festa a una habitació i hi vam anar. Les festes estan bé, en aquesta hi havia una noia del llunyà est (així en diuen), de més enllà dels Urals, de Sibèria i del llac Baikal, a la província de l'Amur, que està a la quinta hòstia! Jo sempre pensava, com deuria ser la gent a aquelles llunyanies, i resulta que era una noia la mar de normal, amb el cabell tallat recte per sobre l'espatlla, un accent rus una mica estrany (primer em pensava que feia cantarella italiana) i un jersei amb una flor molt grossa cosida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada