divendres, 30 d’abril del 2010

Avui he conegut la Sara, una nena preciosa de Letònia. Em fa una mica de vergonya confessar que, fins no fa gaire, estava convençuda que els tres països bàltics (Estònia, Letònia -Latvia per la resta del món- i Lituània) parlaven idiomes diferents, però de la mateixa família. La finoúgrica. Fa poc vaig descobrir que no, que l'estoni sí que és finoúgrica, però el letó i el lituà són una altra família, la bàltica. De fet, les llengües finoúngriques no són ni indoeuropees, sinó uralianes (és molt entretingut això de les classificacions de les llengües)

Deia que he conegut la Sara, una nena preciosa de Letònia. No m'havia entretingut mai a escoltar el letó, però sona molt bonic. L'altra dia vaig sentir persa (també és indoeuropeu) i també és molt bonic

No podia parlar amb la Sara, que té dos anyets, però sí que l'he pogut fer riure. I a més com que a casa hi tinc joguines ha fet plorar durant molta estona el baby-born, treient-li el pipo i no tornant-li a posar. Llavors assenyalava a un vidre del metro i deia: api api api api. Li he preguntat a la seva mare què volia dir allò que repetia insistentment, però m'ha dit que no ho sabia, que era idioma propi de la nena. No sé si era indoeuropeu