Va beure el te que li van donar però li quedà al platet un tros de sucre -i va estirar la mà per portar-lo als llavis - però aquest moviment potser no li semblà prou justificat, va retirar doncs la mà - però la retirada de la mà era en el fons encara menys justificada - va estirar doncs la mà un altre cop i es va menjar el sucre - però se’l va menjar tal vegada ja no pel plaer sinó per comportar-se de manera convenient... respecte al sucre o respecte a nosaltres?... I per esborrar aquesta impressió va estossegar i per justificar l’estossec va treure un mocador, però ja no va tenir el coratge de mocar-se - només va moure una cama. La moguda de la cama, segons sembla, li provocà noves complicacions, llavors es va tornar definitivament silenciós i s’immobilitzà.
...... és fantàstic
2 comentaris:
Ha! No l'he llegit, però m'en recordo d'aquest tros, al principi. És l'hòstia. Sobretot: respecte al sucre o respecte a nosaltres?
només en vas llegir el principi, doncs? creia que l'havies acabat
la veritat és que la resta de llibre no em va agradar gaire. Només un gir final, però va ser un entusiasme momentani. Potser si ho hagués llegit fa uns anys, i d'una manera més inesperada, no després d'haver sentit cites i més cites de Gombrowicz a classe...
Per cert, tinc un veí tan gilipolles ara!! Fa tant de soroll per les nits!!! No sé si també em diries "no t'hi facis mala sang, dona, deixa que s'ho passi bé". Però per què no es masturba, enlloc d'escoltar música amb la finestra oberta? aix!! Per què hi ha tanta dissonància entre el jo interior i el jo exterior d'aquest home, per què porta tan malament la relació entre la maduresa i la immaduresa!!!??
(saps que hi ha un conte de Txékhov sobre el signe d'admiració? és molt burro, però com sempre, està bé. Per què ens va fer llegir l'Estudiant aquella senyora??? estic encadenant més i més coses, ja paro)
Publica un comentari a l'entrada