Ahir al tren vaig conèixer un ucraïnès que vivia a dues hores d'autobús de Haifa (Israel), que era pintor i que viatjava amb un carnet que li permetia entrar als museus d'art de forma gratuïta (em va estar preguntant pels museus interessants de Girona, i em va dir que el de la ciència de València, l'únic que va trobar obert el dilluns, no li va agradar gens i no hi va entendre res). Jo només volia ajudar-lo com a punt d'informació, però se'm va asseure al costat i em va estar parlant fins a Girona. Em va convidar al seu poble d'Israel i em va dir que si hi anava em pintaria un retrat. Un ucraïnès a Israel! Evidentment jueu, i no em parlava en ucraïnès, sinó en un rus molt clar i molt estàndard. No es pot dir que n'aprengués res especial, d'aquesta coneixença en concret, però sempre fa gràcia

A mig camí va treure un iogurt i se'l va estar menjant molt sorollosament, fent que la resta del vagó es girés indignada cap a ell

Un cop a Girona, li vaig indicar com fer-ho per anar fins a l'alberg. Llavors em va donar la mà, li vaig donar, m'hi va fer un petó i, com emocionat, em va fer dos petons a la galta

(això últim em va portar a un seguit de reflexions sobre les diferents situacions en què es troba un home o una dona que viatgen sols)