Ahir abans d'adormir-me vaig llegir-me un parell de capítols de Territorio Comanche del senyor Arturo Pérez-Reverte. Feia segles que era a una lleixa de casa, i malgrat l'havia començat algun cop, sempre me'n cansava a les dues pàgines
El llibre fa ràbia, només fa que fer llistes de noms de reporters de guerra, de llocs, de fets que es queden una paraula i no aporten res de nou, i que em fan sentir ignorant si no sé de què dimonis està parlant. Els llibres no t'haurien de fer sentir mai ignorant, i si ho fan, és que estan mal escrits. I punt
Però de tant en tant hi ha alguna pinzellada, alguna descripció que fa que me l'estigui llegint
Passa que jo de la guerra dels balcans, l'únic que en recordo és que la senyoreta ens va fer comprar una llibreta i llapis de colors. A la primera pàgina de la llibreta ens hi van fer escriure una carta i enganxar-hi la nostra foto. I llavors ho van enviar tot plegat a Sarajevo
No recordo quan van fer volar el pont de mostar, ni la matança a la cua del pa de Sarajevo, ni els franctiradors disparant als civils, ni em sonava Srebrenica, i em "preocupa" en certa manera anar ara allà i no saber res d'on sóc
No és com anar a França o Anglaterra, que me la sua la seva història per tots costats
L'atracció pels Balcans la tenia sense conèixer-ne pràcticament res (quan feia tercer o quart d'eso, vaig fer un treball sobre l'urani empobrit que posaven a les bales, potser hauria de buscar-lo i fer-hi un cop d'ull). Però com més coses en sé, més em fascina
(no només el fet de la guerra recent dels balcans, per moltes altres coses, per absolutament tot)
Em sembla que per això m'estic empassant Territorio Comanche. És un llibre horrible, però com que parla dels Balcans, m'interessa
I l'obsessió m'està fent despertar cada dia pensant Bòsnia-Herzegovina!! (jo si fos de mi, em començaria a preocupar)
El llibre fa ràbia, només fa que fer llistes de noms de reporters de guerra, de llocs, de fets que es queden una paraula i no aporten res de nou, i que em fan sentir ignorant si no sé de què dimonis està parlant. Els llibres no t'haurien de fer sentir mai ignorant, i si ho fan, és que estan mal escrits. I punt
Però de tant en tant hi ha alguna pinzellada, alguna descripció que fa que me l'estigui llegint
Passa que jo de la guerra dels balcans, l'únic que en recordo és que la senyoreta ens va fer comprar una llibreta i llapis de colors. A la primera pàgina de la llibreta ens hi van fer escriure una carta i enganxar-hi la nostra foto. I llavors ho van enviar tot plegat a Sarajevo
No recordo quan van fer volar el pont de mostar, ni la matança a la cua del pa de Sarajevo, ni els franctiradors disparant als civils, ni em sonava Srebrenica, i em "preocupa" en certa manera anar ara allà i no saber res d'on sóc
No és com anar a França o Anglaterra, que me la sua la seva història per tots costats
L'atracció pels Balcans la tenia sense conèixer-ne pràcticament res (quan feia tercer o quart d'eso, vaig fer un treball sobre l'urani empobrit que posaven a les bales, potser hauria de buscar-lo i fer-hi un cop d'ull). Però com més coses en sé, més em fascina
(no només el fet de la guerra recent dels balcans, per moltes altres coses, per absolutament tot)
Em sembla que per això m'estic empassant Territorio Comanche. És un llibre horrible, però com que parla dels Balcans, m'interessa
I l'obsessió m'està fent despertar cada dia pensant Bòsnia-Herzegovina!! (jo si fos de mi, em començaria a preocupar)
3 comentaris:
Hola Leanan, no puc evitar dir-hi la meva:
- Territorio Comanche és una gran bírria, però immensa.
- El millor que hi ha en espanyol sobre el tema és La trampa balcánica, del Francisco Veiga, de la uab. És un totxo, però és insuperable.
- Versió reduïda de l'anterior (bàsicament introducció llarga i la guerra), del mateix autor i molt més curtet, i en català, Els Balcans: la desfeta d'un somni.
- Si tens possibilitat de mediateca o algu així, doncs The death of Yugoslavia, de la BBC, unes quantes hores de reportatge, però boníssim.
- Per mi, de pelis de cine, Antes del amanecer, no la recordo en v.o., però genial.
No ho he pogut evitar, ho sento.
gràcies, benvolgut perdedor
em sembla que un dia d'aquests el faré seure en una cadira i deixaré que m'expliqui tot allò que sap sobre els balcans (o una bona part)
no cal ni dir-ho, però ho dic: quan vulgui.
Publica un comentari a l'entrada