Dia 6 (Sarajevo - Mostar)

Següent destinació: Mostar

Durant la major part d'un viatge, acostumes a sentir-te eufòric, ple de llibertat, no pots fer més que obrir els ulls i mirar-ho tot i flipar molt. Però hi ha instants en què et sents un putu desgraciat, en què penses què cony hi fots allà, tan lluny i amb tan poques coses al damunt.. Sort que només són instants i mai desmereixen el conjunt del viatge, però a Mostar vaig tenir un d'aquests moments
Ja l'explicaré, però
Abans, hi hem d'arribar!

I per arribar a Mostar si vens de Sarajevo, has d'anar per una carretera que no se separa del costat d'un riu i del costat d'un llac. Un riu d'aigües blau-cel-verd, un color d'aigua meravellós, que et feia clavar-hi la mirada i pensar: oh! però quin blau! Era tan blau que em feia tenir la sensació que, si hi posava el peu, aquest em quedaria tenyit de blau
Malauradament, va ser sortir de Sarajevo i que comencés a diluviar, i més que extasiar-nos amb el paisatge, el que volíem era arribar d'una vegada a Mostar, trobar un lloc on dormir i passar-nos la resta del dia sense fer res, esperant que deixés de ploure
L'endemà vam fer un tros d'aquesta carretera en direcció contraria, i com ja no plovia, no en recordàvem absolutament res
- Per aquí hi vam passar?
- Sí, i tant! però sota d'una cortina d'aigua

De totes maneres, vaig fer un munt de fotos, que no s'assemblen per res al que és en realitat

I això és un dels túnels foscs dels que us parlava (no sé què més comentar. De fet no sé perquè estic posant aquesta foto..)

Ara sí! MOSTAR!!

A Mostar hi vam arribar diluviant. Vam endinsar-nos cap al centre, creuant el riu cap a un costat i cap a l'altre, intentant veure EL PONT amb els ulls. Però aquest pont té una cosa molt estranya, i és que no vam aconseguir veure'l des de cap altre pont. El pont només es veu quan hi ets molt a la vora
Com que no sabíem on érem (oh! que originals!) vam posar-nos a buscar lloc on aparcar. I de cop, sense esperar-nos-ho (oh! que originals!) se'm va escapar un
OSTIA PUTA!!! que va fer que la senyoreta romaní fes un bot i mirés a banda i banda tota espantada,
res, just davant nostre, uns soldadets espanyulitus havien desplegat una llarga bandera espanyola i es passejaven per una plaça (que ja ensenyaré) fent alguna mena d'homenatge als (suposem) caídos en combate

Al final vam aparcar a algun lloc. A la vora de l'hotel ero. Que és un hotel que hi ha a Mostar

Vam baixar del cotxe, vam agafar els impermeable i vam començar a caminar. Volíem veure el pont, volia veure el pont tan sí com no, era allà per veure el maleït pont i vam caminar i caminar sota un diluvi, sense trobar el pont, sense trobar res, passant pel costat de la plaça dels espanyulitus (però ja sense ells), creuant un pont i endinsant-nos a la part musulmana, tot pensant "el pont ha de ser a la vora!", però sense acabar-hi d'arribar mai
En aquell moment, va ser quan vaig pensar que què cony hi fotia jo allà, xopa fins les calces, buscant un pont i un lloc on deixar-me caure morta

I llavors el vam trobar. Vam creuar-lo relliscant (té un terra molt estrany), amb el cap acotat, sense mirar enlloc més que als nostres peus

A l'altra banda, vam trobar una petita oficina de turisme on ens van aconseguir un apartament per deu euros la nit. Sí, un apartament a cinc minuts del pont, amb dos llits, una cuina, un lavabo i un salonet per prendre el te per deu euros. Al cap d'una estona, després de passejar per Mostar dins del cotxe vermell del pare propietari de l'apartament tot buscant el nostre cotxe (on dimonis l'havíem deixat!!!), i haver-nos instal·lat, va parar de ploure, van marxar una mica els núvols i va sortir una mica el sol. Vam anar a visitar Mostar i ens hi vam reconciliar

I és que com pots estar emprenyat amb una ciutat que és així..

(vam trobar més soldadets, aquests alemanys. Aquesta foto havia de ser més espectacular, havien de veure's els tres soldats de cares a mi -de cares al pont- amb la càmera de fer fotos tapant-los la cara. Però el temps d'engegar la meva, fer zoom i disparar, els va donar temps de sobre per fer la seva foto, girar-se d'esquena i seguir fent el guiri. Sisi, perquè feien el guiri)

(el pont vist des d'un costat)


(el pont vist des de l'altre costat)

(el pont amb la bandera europea. Quan l'estaven desplegant, només vam veure alguna cosa blava i vam pensar: osti, deu ser una festa nacional, perquè aquest blau és el de la bandera de BiH. Però no, era la bandera europea, i no era cap festa nacional, era.. no sé, era una bandera europea enorme i ja està)

Al vespre vam anar a passejar per la part més nova on ens vam trobar més homes jugant a escacs. Però era molt diferent a Sarajevo, aquí estaven en silenci i la partida (només vam mirar-ne una) va durar més que quatre de les de Sarajevo juntes. El senyors dels escacs jugaven a la plaça on una estona abans havien fet homenatge als soldadets espanyulitus

I en aquesta mateixa plaça..... l'edifici que més em va impressionar de tot el viatge. Imagina't un edifici destrossat per la guerra
És aquest

És aquest....


(és aquest)

Pel que tinc entès, en aquest carrer (al que seria paral·lel a l'edifici rosa de la foto del damunt) és on hi va haver un dels atacs més bèsties de tota la guerra. I les conseqüències són evidents, eren tan evidents que posaven la pell de punta
A la mateixa plaça, també hi havia això

Aquest edifici, que amb la foto petita sembla ben normal, ampliada es veu fet un colador..

Però per no acabar el post amb mal regust de boca..



una altra foto del pont!