divendres, 6 de juliol del 2007

La meva amiga Anya m'explica coses sobre Bielorússia 2

M'ensenya el seu passaport, doncs, amb totes les pàgines plenes de marques de tampons, fotografies d'ella i les seves dades repetides una vegada i una altra, i etiquetes de color blanc amb lletres escrites on representa que asseguren que només va a l'estranger a estudiar, o a fer turisme, o el que sigui. El passaport se'l va fer el 2005 i només li queden 5 pàgines lliures! I tampoc és que hagi viatjat tant en dos anys

30 euros i 2 setmanes o 12 euros i 2 mesos per obtenir un visat. Molta paciència, molts diners, moltes preguntes i moltes ganes per sortir ni que sigui uns dies del país. No és fàcil no, sortir de Bielorússia

- I si jo vull anar a Bielorússia, què haig de fer?
- El més fàcil és anar fins a Vílnius (capital de Lituània), anar a una agència de viatges, deixar-los el passaport i 110 dòlars (o euros, no ho recordo) i dir-los "arregleu-ho tot". Si no, has d'anar a París, a l'ambaixada (espanya no té ambaixada a/de Bielorússia), i t'hi has d'estar com a mínim dos dies, un per demanar-ho, l'altre perquè t'ho donin..
- I tu com és que saps anglès? Perquè no crec pas que us n'ensenyi a l'escola
- Què va! Allà és bielorús i rus. Jo vaig aprendre'n a una escola privada
- I vas fer un erasmus a Bologna, no?
- Sí
- Però hi ha molta gent que vagi d'Erasmus?
- No! Ara s'està posant més de moda, però em sembla que del meu curs n'hi vam anar tres. A més només feien que preguntar-me perquè volia fer un erasmus, si era perquè creia que l'educació era millor a la resta d'europa o què. És clar que és millor! Fan unes preguntes també..