- Has d'apuntar-te a voluntaris per la llengua! Jo vaig tenir una parella argentina! I em deia que als trens era horrible..
- Sí, sí... els trens, el que va fins a la Plata, estan saquejats.. del 2001, amb allò del corralito.. com que dins dels fils hi ha com coure, o què sé xo, doncs la gent ho agafava. I els vidres i tot... no saps què és anar amb tren al juliol, amb el fred que fa, sense vidres.... a més si puges a l'últim moment, així a l'hora, està ple i has d'anar agafat a les portes... clar no són automàtiques i les aguantes que sinó et caus...
- La noia argentina em deia que tiraven pedres des de fora
- Sí, sí! Un cop anava al vagó un noi així agafat com et dic i li van tirar un meló al cap, i clar va caure i va haver de parar el tren i tot....
- Un meló? apa! que us sobren o què?
- No, bé, mira... Allà a l'estació de trens de la Constitució (crec que era), a sota de l'estació, o sigui que la gent passa com per dalt, hi viuen nens així pobres, que no tenen pares o que estan abandonats o què sé xo, i demanen plata i mira, per entretenir-se tiren pedres al tren i així... quan arriba un nen nou, que està perdut per la ciutat i arriba allà, doncs els més grans li fan pagar com l'estància al pis, n'hi ha un de més gran que no fa res i cobra dels altres.... llavors al final del dia fan com una mena d'aposta, com un joc, no sé com li'n diuen, es posen allà a la via del tren i quan en ve un, doncs van saltant fora de la via i el que salta últim es queda tots els diners
- No!
- Sí, fan apostes i tot, i gent gran! S'ho miren i fan apostes. Els maquinistes del tren clar, és que feien un reportatge, piten i piten, i intenten frenar però tampoc poden, tanquen els ulls i diuen que ja reconeixen el so dels ossos trencats, de quan se'ls emporta la màquina, saps? hi ha molts nens sense cames i sense braços per aquest joc
- Déu ni do..
- Sí..
- Sí, sí... els trens, el que va fins a la Plata, estan saquejats.. del 2001, amb allò del corralito.. com que dins dels fils hi ha com coure, o què sé xo, doncs la gent ho agafava. I els vidres i tot... no saps què és anar amb tren al juliol, amb el fred que fa, sense vidres.... a més si puges a l'últim moment, així a l'hora, està ple i has d'anar agafat a les portes... clar no són automàtiques i les aguantes que sinó et caus...
- La noia argentina em deia que tiraven pedres des de fora
- Sí, sí! Un cop anava al vagó un noi així agafat com et dic i li van tirar un meló al cap, i clar va caure i va haver de parar el tren i tot....
- Un meló? apa! que us sobren o què?
- No, bé, mira... Allà a l'estació de trens de la Constitució (crec que era), a sota de l'estació, o sigui que la gent passa com per dalt, hi viuen nens així pobres, que no tenen pares o que estan abandonats o què sé xo, i demanen plata i mira, per entretenir-se tiren pedres al tren i així... quan arriba un nen nou, que està perdut per la ciutat i arriba allà, doncs els més grans li fan pagar com l'estància al pis, n'hi ha un de més gran que no fa res i cobra dels altres.... llavors al final del dia fan com una mena d'aposta, com un joc, no sé com li'n diuen, es posen allà a la via del tren i quan en ve un, doncs van saltant fora de la via i el que salta últim es queda tots els diners
- No!
- Sí, fan apostes i tot, i gent gran! S'ho miren i fan apostes. Els maquinistes del tren clar, és que feien un reportatge, piten i piten, i intenten frenar però tampoc poden, tanquen els ulls i diuen que ja reconeixen el so dels ossos trencats, de quan se'ls emporta la màquina, saps? hi ha molts nens sense cames i sense braços per aquest joc
- Déu ni do..
- Sí..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada