Ljubljana 1

A Ljubljana vaig arribar-hi que s'estava fent fosc i quan vaig baixar del tren l'Igor va enviar-me un missatge dient-me que deu minuts i ara venia. Vaig pensar que aprofitaria els deu minuts per buscar un lloc on fàcilment se'm pogués reconèixer i no vaig trobar res millor que un enorme cartell vermell del McDonalds. No sé perquè la gent els critica tant, si tenen dos grans punts positius

1. alimentar-te ràpid i barat, que hi ha moments en què s'agraeix
2. lavabos gratis en condicions!!
Hosti, quan passeges per una ciutat és tant important tenir un lloc on anar a pixar que no sé com no els assenyalen a les guies de viatge

Resulta però, que aquell McDonalds no era davant de l'esperat restaurant, si no davant d'un kebab. Vaig pensar: jo què sé, potser l'arc de la M no és l'oficial, estan indicant un McKebab i tot plegat és pura estratègia comercial. Al cap d'un quart d'hora va arribar l'Igor tot atrafegat dient-me que s'estava esperant amb el cotxe davant del McDonalds de veritat, que també té un rètol enorme, que allò era el cartell de propaganda i que no em trobava. Vale, u sentuu

així doncs que vam pujar al seu cotxe i apa, cap a casa seu

allà era el moment d'intercanviar torrons per sopar i un cop fet, la Laura va començar a reclamar: no, mira, és que mira, estic aquí, i estic molt nerviosa i il·lusionada de ser a la ciutat, i re, que mira, que ja sé que és una mica tard i que deus estar cansat, però buenu, que si poguéssim fer una volteta per Ljubljana, per veure una mica com és i tal, perquè mira, fa temps que vull venir i ara que hi sóc, clar, en tinc moltes ganes i esperar fins a demà.. ufs, però bé, eh, no sé

però no estàs cansada?
sí, bé, no, sí però no, vull dir, tinc més ganes d'anar a Ljubljana que de dormir, i clar, ehem...

i vam anar a Ljubljana

Ljubljana de nit és silenciosa, tranquil·la, per una desconeguda com jo gairebé intimida i fa por, els carrers buits, empedrats i negres, els edificis apagats, tota la ciutat reposant tranquil·la, amb alguna xerrameca no gaire alta d'un grup de gent asseguts a la terrasseta del bar, gairebé sembla que recordo la gent murmurant més que parlant, i els passos que semblava que ressonaven per tot arreu. Ho vaig veure tot amb poca estona. El centre, la plaça amb l'església rosa, els tres ponts, el carrer amb les places, la vora del riu, el túnel sota el castell, el parc i les escales i el passeig de sorra, la plaça comunista, un tros de muralla romana i un monestir on hi feien un espectacle que semblava per nens petits. Almenys a mi em va semblar que ja havia vist tot el que hi havia per veure. Però les ciutats no són per veure, són per ser-hi! O sigui que vaig anar a dormir amb el pensament que l'endemà al matí passaria pels mateixos llocs, totalment canviats per la llum del dia

I mentre m'adormia ben abrigadeta ficada dins del llit de l'Igor (que és una gran gran persona, ja ho veureu), vaig fer un cop d'ull al mapa de Turquia que tenia penjat a la paret i vaig aprendre just abans d'aclucar els ulls una nova i fantàstica paraula: Bulgaristan