ens havíem quedat que, amb el mòbil difunt a la mà, corria per trobar-me amb l'Igor als tres ponts
com que sabia que ell feia de guia del castell li vaig dir que m'hi portés, siusplauperfavor
val, va dir, però abans hem de passar per la slovenska filantropija, haig de parlar amb un albanès que està a itàlia i que només parla albanès i italià
vols que et faci d'intèrpret?
em faries un favor
així que vaig fer la meva primera feina com a intèrpret i vaig descobrir una altra de les meves cinquanta-mil vocacions
res, que torno a copiar el que ja hi ha escrit a la meva llibreta, total escric pràcticament el mateix
"Bé, l'igor estudia dret i és d'aquelles persones que els hi agrada ajudar a la gent, per això a hores lliures treballa a la "slovenska filantropia" o alguna cosa així
després del cafè doncs, vam anar a la "seu central" d'aquesta organització. Havia de trucar a un noi albanès que estava a itàlia, per saber si ja tenia el visat per entrar a eslovènia i quan arribaria si és que el tenia. Jo li vaig venir de perles, perquè l'albanès no parlava anglès, només italià i albanès. Així doncs, vaig fer la meva primera feina com a intèrpret. L'albanès arribava a l'estació de busos a les cinc. Era tot el que sabia jo del tema. Com eren poc més de les tres, potser les quatre, i jo volia anar al castell i l'igor hi fa de guia, vam pujar-hi, ens vam trobar un grup de militars amb moltes condecoracions també fent el guiri, i com l'igor treballa allà, vaig passar gratis"
(per les imatges des de dalt del castell i l'igor en plena actuació, haureu d'esperar uns dies XD)
"Em va fer una miniruta guiada i després vam baixar amb el funicular, també gratis. Amb la tonteria, vam arribar tard a l'estació i l'albanès ja no hi era
Com que l'albanès no era a l'estació, vam trucar-lo i resulta que era a la "casa" amb el seu germà. L'igor havia de parlar amb ell, li havia d'explicar quatre coses, i jo evidentment em vaig oferir per fer-li de traductora. Allò no m'ho perdia
Bé, vam anar a la casa (un centre de fet) a buscar-los a ell i al germà, que tenia tretze anys, i vam anar a un bar al costat d'un super a parlar
La qüestió era que el germà gran era a Itàlia treballant i el germà petit, com que els seus pares no se'n cuidaven o ves a saber què, havia marxat d'Albània per anar cap a Itàlia. A la frontera (crec que la croata) l'havien agafat i enviat a la presó. Es veu que això passa molt sovint, gent de totes les edats. La única manera de fer sortir el nen d'Albània i de la presó era demanant asil a Eslovènia. Així doncs, el centre on estava el nen, era el lloc on s'estava la gent que havia demanat asil i encara estaven pendents que els hi donessin
El nen no es podia moure legalment a fora d'Eslovènia, s'havia d'esperar a que li donessin els papers de l'asil. Un cop els tingués, podria anar a itàlia amb el seu germà, però sense demanar asil! Perquè si ho feia veurien que ja n'havia demanat a Eslovènia i el retornarien
El nen però, havia de passar la frontera amb itàlia crec que il·legalment. No sé res jo de temes de lleis i em perdia sovint, em limitava a anar traduint les frases que em deia l'Igor
Un cop a Itàlia, ja es podria acollir sota la tutela del germà gran i ja estaria
Si el trobaven a la frontera podia ser que el tornessin a Eslovènia, però al ser menor, era poc probable
I el germà era a Eslovènia per veure'l (ell deuria tenir la mateixa edat que jo. O sigui uns vint-i-dos anys. És que què voleu, jo sóc la mesura d'aquest bloq). Feia temps que vivia a Itàlia, treballant com a infermer a un geriàtric, i podia anar als països de la unió europea lliurement menys als d'incorporació recent, o sigui que se'n podia anar a Finlàndia però per entrar a Eslovènia, que és al costat, necessitava un visat de 35€"
i aquesta és la història
unes hores després, em vaig llevar, em vaig dutxar, vaig acabar de posar les coses a la motxilla, vaig esmorzar amb la mare i el pare de l'igor, em van fer un cafè d'aquells amb el pòsit al fons i em van regalar una taula de xocolata. L'Igor em va portar fins a l'estació, la Laura va seure a un vagó d'aquells de cabines tancades amb un passadís lateral i el tren va engegar cap a Belgrad
la Laura no ho sabia, però l'esperava el millor viatge amb tren de la seva vida :)
i fins aquí Ljubljana i Belgrad! Ja vaig dir que sobre Budapest no escriuria, no em ve de gust. El que sí que faré però és el dels vídeos..... encara que suposo que tardarà un parell de setmanes
gràcies per la vostra atenció!!! :)
com que sabia que ell feia de guia del castell li vaig dir que m'hi portés, siusplauperfavor
val, va dir, però abans hem de passar per la slovenska filantropija, haig de parlar amb un albanès que està a itàlia i que només parla albanès i italià
vols que et faci d'intèrpret?
em faries un favor
així que vaig fer la meva primera feina com a intèrpret i vaig descobrir una altra de les meves cinquanta-mil vocacions
res, que torno a copiar el que ja hi ha escrit a la meva llibreta, total escric pràcticament el mateix
"Bé, l'igor estudia dret i és d'aquelles persones que els hi agrada ajudar a la gent, per això a hores lliures treballa a la "slovenska filantropia" o alguna cosa així
després del cafè doncs, vam anar a la "seu central" d'aquesta organització. Havia de trucar a un noi albanès que estava a itàlia, per saber si ja tenia el visat per entrar a eslovènia i quan arribaria si és que el tenia. Jo li vaig venir de perles, perquè l'albanès no parlava anglès, només italià i albanès. Així doncs, vaig fer la meva primera feina com a intèrpret. L'albanès arribava a l'estació de busos a les cinc. Era tot el que sabia jo del tema. Com eren poc més de les tres, potser les quatre, i jo volia anar al castell i l'igor hi fa de guia, vam pujar-hi, ens vam trobar un grup de militars amb moltes condecoracions també fent el guiri, i com l'igor treballa allà, vaig passar gratis"
(per les imatges des de dalt del castell i l'igor en plena actuació, haureu d'esperar uns dies XD)
"Em va fer una miniruta guiada i després vam baixar amb el funicular, també gratis. Amb la tonteria, vam arribar tard a l'estació i l'albanès ja no hi era
Com que l'albanès no era a l'estació, vam trucar-lo i resulta que era a la "casa" amb el seu germà. L'igor havia de parlar amb ell, li havia d'explicar quatre coses, i jo evidentment em vaig oferir per fer-li de traductora. Allò no m'ho perdia
Bé, vam anar a la casa (un centre de fet) a buscar-los a ell i al germà, que tenia tretze anys, i vam anar a un bar al costat d'un super a parlar
La qüestió era que el germà gran era a Itàlia treballant i el germà petit, com que els seus pares no se'n cuidaven o ves a saber què, havia marxat d'Albània per anar cap a Itàlia. A la frontera (crec que la croata) l'havien agafat i enviat a la presó. Es veu que això passa molt sovint, gent de totes les edats. La única manera de fer sortir el nen d'Albània i de la presó era demanant asil a Eslovènia. Així doncs, el centre on estava el nen, era el lloc on s'estava la gent que havia demanat asil i encara estaven pendents que els hi donessin
El nen no es podia moure legalment a fora d'Eslovènia, s'havia d'esperar a que li donessin els papers de l'asil. Un cop els tingués, podria anar a itàlia amb el seu germà, però sense demanar asil! Perquè si ho feia veurien que ja n'havia demanat a Eslovènia i el retornarien
El nen però, havia de passar la frontera amb itàlia crec que il·legalment. No sé res jo de temes de lleis i em perdia sovint, em limitava a anar traduint les frases que em deia l'Igor
Un cop a Itàlia, ja es podria acollir sota la tutela del germà gran i ja estaria
Si el trobaven a la frontera podia ser que el tornessin a Eslovènia, però al ser menor, era poc probable
I el germà era a Eslovènia per veure'l (ell deuria tenir la mateixa edat que jo. O sigui uns vint-i-dos anys. És que què voleu, jo sóc la mesura d'aquest bloq). Feia temps que vivia a Itàlia, treballant com a infermer a un geriàtric, i podia anar als països de la unió europea lliurement menys als d'incorporació recent, o sigui que se'n podia anar a Finlàndia però per entrar a Eslovènia, que és al costat, necessitava un visat de 35€"
i aquesta és la història
unes hores després, em vaig llevar, em vaig dutxar, vaig acabar de posar les coses a la motxilla, vaig esmorzar amb la mare i el pare de l'igor, em van fer un cafè d'aquells amb el pòsit al fons i em van regalar una taula de xocolata. L'Igor em va portar fins a l'estació, la Laura va seure a un vagó d'aquells de cabines tancades amb un passadís lateral i el tren va engegar cap a Belgrad
la Laura no ho sabia, però l'esperava el millor viatge amb tren de la seva vida :)
i fins aquí Ljubljana i Belgrad! Ja vaig dir que sobre Budapest no escriuria, no em ve de gust. El que sí que faré però és el dels vídeos..... encara que suposo que tardarà un parell de setmanes
gràcies per la vostra atenció!!! :)
1 comentari:
genial com relates, no sé com descriure-ho, però enganxa i fascina
futura filòloga eslava jejejeje
Publica un comentari a l'entrada