i pensar que jo hi era!! se'm posa la pell de gallina
si aneu de Ljubljana a Belgrad amb tren passareu per aquí. Hi passes amb el tren més bonic del món, que té un passadís lateral i cabines amb sis seients semblants a butaques, i tant et pots asseure mirant fora com recolzar-te contra una finestra baixada del passadís, amb tot l'aire a la cara i el trucutrú del tren
tranquils tranquils (hahahah) que de vídeos similars en vindran més. Això rai! No serà per camps infinits i pobles arran de via!
la música és altra vegada de Vlado Kreslin i la cançó es diu Pogledaj me, Anadolko. La cançoneta amb els nens fent els coros, que tant bé queda per viatjar pels Balcans, me la reservava especialment per aquest tros de viatge..... oi que hi encaixa bé? és que per més que no arribis a entendre com funcionen els balcans, cada cosa que fan (pel·lícules, música, llibres, i quadres perquè no conec pintors, que segur que és el mateix), veus que els explica perfectament, que està parlant d'allà. Cada tros dels Balcans que veus, t'adones que és dels Balcans perquè és evident que ho és. I té tants trossos! No m'explico gaire, ho sé. Bé, doncs s'hi ha d'anar!!
creieu-me quan us dic que no he fet gaire coses millor a la vida que viatjar amb aquest tren. Vaig baixar a Belgrad, però em sembla que m'hi hauria pogut quedar a viure per sempre més!
estic entusiasmada jo soleta. Hi vull tornar! El problema és que cada cop que hi vagi em passarà el mateix. Hi voldré tornar a tornar!
(fa poc un amic, després d'un monòleg de quatre hores sobre els Balcans, em va dir: mai havia vist algú tan flipat per un lloc del món com tu. Però és que no és per menys, amic meu, no és per menys!! ves a Ljubljana, ves-hi d'una vegada i ja em diràs el què!!)
tranquils tranquils (hahahah) que de vídeos similars en vindran més. Això rai! No serà per camps infinits i pobles arran de via!
la música és altra vegada de Vlado Kreslin i la cançó es diu Pogledaj me, Anadolko. La cançoneta amb els nens fent els coros, que tant bé queda per viatjar pels Balcans, me la reservava especialment per aquest tros de viatge..... oi que hi encaixa bé? és que per més que no arribis a entendre com funcionen els balcans, cada cosa que fan (pel·lícules, música, llibres, i quadres perquè no conec pintors, que segur que és el mateix), veus que els explica perfectament, que està parlant d'allà. Cada tros dels Balcans que veus, t'adones que és dels Balcans perquè és evident que ho és. I té tants trossos! No m'explico gaire, ho sé. Bé, doncs s'hi ha d'anar!!
creieu-me quan us dic que no he fet gaire coses millor a la vida que viatjar amb aquest tren. Vaig baixar a Belgrad, però em sembla que m'hi hauria pogut quedar a viure per sempre més!
estic entusiasmada jo soleta. Hi vull tornar! El problema és que cada cop que hi vagi em passarà el mateix. Hi voldré tornar a tornar!
(fa poc un amic, després d'un monòleg de quatre hores sobre els Balcans, em va dir: mai havia vist algú tan flipat per un lloc del món com tu. Però és que no és per menys, amic meu, no és per menys!! ves a Ljubljana, ves-hi d'una vegada i ja em diràs el què!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada