Sea como fuere, el departamento [de filologia eslava] resultaba triste. La tristeza acentuaba la impresión de que los eslavistas de ahí eran típicos. Es decir, que los eslavistas de Europa occidental solían elegir eslavística por razones emocionales, porque se enamoraban de alguien del Este; o bien coronaban posteriormente la especialidad elegida con un matrimonio por esa mezcla indisoluble de cálculos geográfico-culturales, profesionales y amorosos. Además, el hecho de que eran los señores absolutos de pequeñas y remotas provincias lingüístico-literarias que casi nadie visitaba, resaltaba la atracción de la especialidad.
El Ministerio del Dolor. Dubravka Ugresic
aquest molt millor. Sembla que tots els d'eslaves hem donat un munt de voltes per venir a parar a aquesta carrera. Que vinguin directes de batxillerat, només n'hi ha un parell i a una no se la veu especialment motivada per eslaves en concret. La resta, venim d'arquitectura, de medicina, de cicles formatius a mitges, de parelles eslaves i d'un cuquet que tens a dins que no saps gaire d'on bé però que finalment va i dius "m'hi poso m'hi poso!". Curiosa, aquesta carrera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada