aviam si ara que sóc una minifilòloga puc començar a dir parides variades que facin semblar que sé coses i tot
per exemple, deixar anar "Fabra rules"
o alguna cosa que vaig escriure en un paperot sobre la tragèdia grega, que quedava bé i tot -no, no he escrit mai res sobre això, la veritat-
o posar-me a parlar sobre l'antic testament, que mola un uev, però que no me'n llegiré mai la majoria dels seus capítols perquè és un pal. Però el gènesi mola igual
i re, que copio fragments de llibres i que en llegeixo més dels que copio, perquè estic llegint com una puta cabrona aquests dies, em poso allà al sofà amb la tele de fons i au, tot el que em cau a les mans. Però que no ho posarem perquè tampoc cal, però apa, ja ho he dit
també podria dir que vaig sentir que una noia deia a una altra noia que ei, que ahir se'n va anar a dormir a les dues perquè joder, està enganxada a cuarto milenio, que eh, que diuen coses interessants eh, encara que no te les creguis, i vaig pensar que la majoria de persones de les filologies que no són rares són uns putus gilipolles
perquè sóc una mica gilipolles jo també
i dic que de guai només ho puc ser jo, què us heu pensat
que seia al banc mirant peixos i un home se'ns va acostar per dir-nos que ell havia perdut la joventut assegut a un banc, que l'ombra dels arbres queia al damunt de (no ho vaig entendre) i va afegir una gran frase, que no recordo, alguna cosa de la vida, i em va fer pensar que el cabronàs vessava droga per tots costats
tinc unes ganes de cagar-me en tantes coses!!
i que de fons m'estic empassant els fruitis. Que tenen una música molt enganxosa (titu titu tituri)
Fabra rules!
mecago en tot, la humanitat no se'm mereix


hi ha gent pels bloqs vomitant-nos l'ànima i nosaltres aquí com uns putus gilipolles rajant de les nostres putes tonteries

fins als ous de la gent que escriu amb massa detalls. Em cago en ells. Em cago en aquesta manera d'escriure que es concentra tantíssim en els detalls, en l'entorn de davant dels ulls de l'autor. El suc que passa per dins la palleta topa contra la meva llengua. Faig la F de faig seguint les línies de la llibreta de quadrets. Fins als collons de les descripcions. Del que hi ha damunt la teva puta taula i darrera la teva puta finestra. Visca l'acció!


Època de pensament que si un lector no entén un text i el lector no és extremadament estúpid, és que el text és una merda. Teoria de la recepció! hahah. Veieu què us deia de ser una minifilòloga?


un dia d'aquests crearé una corrent de pensament literària que ja veureu