- Bé, què li passa a vostè, Svejk? - va preguntar el jutge d'instrucció després d'haver inscrit el telegrama en les actes - Què ha fet? Ho vol confessar o s'esperarà fins que estigui redactada l'acusació contra vostè? No podem continuar així. No cregui que compareixerà davant d'un tribunal on l'investigaran uns civils estúpids. Compareixerà davant d'un consell de guerra reial i imperial. L'única manera de salvar-se d'una condemna estricta i justa és que vostè mateix ens ho confessi tot.
Quan havia perdut el material de l'acusat, el jutge d'instrucció Bernis seguia un mètode particular. Com es veu, en el seu mètode no hi havia absolutament res d'especial i per això no ens pot estranyar que els resultats d'aquesta mena d'investigacions i interrogatoris fossin nuls en tots els casos.
El jutge Bernis es creia sempre tan perspicaç que, sense tenir cap material de l'acusat, sense sabeer per què l'acusat estava detingut i tancat a la presó militar, observant el comportament i la fesomia de l'interrogat deduïa el motiu pel qual l'havien tancat a la presó militar.
La seva sagacitat i el seu coneixement dels homes era tan gran que un gitano estava tancat a la presó militar per haver robat unes quantes dotzenes de roba interior (treballava en un magatzem), el va culpar d'un delicte polític, d'haver parlat amb uns soldats sobre la creació d'un estat independent que estaria format pels països de la corona de Bohèmia i per la nació eslovaca, encapçalat per un rei eslau.
- Tenim documents d'això - va anunciar al gitano infortunat -, no té cap més remei que confessar a quina taverna va cometre el delicte, de quin regiment eren els soldats que l'escoltaven i quan va ser.
L'infortunat es va inventar la data, la taverna, el número del regiment al qual pertanyien els seus presumtes interlocutors i, quan s'acabà l'interrogatori, senzillament va fugir de la presó.
Quan havia perdut el material de l'acusat, el jutge d'instrucció Bernis seguia un mètode particular. Com es veu, en el seu mètode no hi havia absolutament res d'especial i per això no ens pot estranyar que els resultats d'aquesta mena d'investigacions i interrogatoris fossin nuls en tots els casos.
El jutge Bernis es creia sempre tan perspicaç que, sense tenir cap material de l'acusat, sense sabeer per què l'acusat estava detingut i tancat a la presó militar, observant el comportament i la fesomia de l'interrogat deduïa el motiu pel qual l'havien tancat a la presó militar.
La seva sagacitat i el seu coneixement dels homes era tan gran que un gitano estava tancat a la presó militar per haver robat unes quantes dotzenes de roba interior (treballava en un magatzem), el va culpar d'un delicte polític, d'haver parlat amb uns soldats sobre la creació d'un estat independent que estaria format pels països de la corona de Bohèmia i per la nació eslovaca, encapçalat per un rei eslau.
- Tenim documents d'això - va anunciar al gitano infortunat -, no té cap més remei que confessar a quina taverna va cometre el delicte, de quin regiment eren els soldats que l'escoltaven i quan va ser.
L'infortunat es va inventar la data, la taverna, el número del regiment al qual pertanyien els seus presumtes interlocutors i, quan s'acabà l'interrogatori, senzillament va fugir de la presó.
Les aventures del bon soldat Svejk, Jaroslav Hasek
Una meravella, ja en sentireu parlar en aquest bloq, ja.... De nivell comparable, i de sobres, amb Un pont sobre el Drina i la Guerra de les Salamandres
2 comentaris:
El vaig llegir fa cosa de cinc anys, és genial.
Per casualitat has llegit mai res de Sergei Dovlatov? És diferent, molt diferent, però val la pena.
acabo de veure que, entre d'altres textos, tinc el capítol 9 de Los nuestros de Dovlatov :P
ja me'l miraré!
Publica un comentari a l'entrada