La guerra de les Salamandres, de Karel Capek, és un llibre de la ciència ficció que a mi m'agrada, d'aquella que dius "no ha passat això, però podria haver passat". Potser es podria comparar amb 1984, però a mi em sembla que 1984 és més una metàfora i La guerra de les salamandres no tant. Vull dir, 1984 està feta amb elements que tenim ara, però en exagerat. La guerra de les salamandres seria de veritat si hi hagués un element que no existeix: les salamandres. No sé si m'explico gaire. Realment acaba sent una metàfora, però construïda d'una altra manera que 1984. 1984 et deixa molt mal rollo a dins. La guerra de les salamandres no tant, perquè no hi ha salamandres que puguin provocar el que explica el llibre, però és igualment un llibre genial. I segons com, te'l pots llegir com qui llegeix una novel·la per passar l'estona, o llegir-te'l i trobar-hi munts i munts de coses de les que fan pensar. L'absurditat humana, vaja!!
L'argument és molt senzill: un dia es descobreixen, en una petita illa de la Polinèsia (o de la Melanèsia, no me'n recordo), unes salamandres que viuen a la costa i que aprenen amb molta facilitat tot el que se'ls ensenya. Ràpidament els homes s'adonen que útils que seran per la reparació i construcció de ports, i sobretot, que són excel·lents (ja que treballen sota l'aigua) per ampliar les costes dels continents fins on es vulgui i construir noves illes: per fi l'home podrà construir damunt del mar i ocupar tot el planeta. La humanitat s'entusiasma amb les salamandres i aquestes comencen a reproduir-se i a ocupar més i més territori, gràcies a l'home, que les alimenta i els dóna feina. Finalment, aquestes s'han multiplicat de tal manera que ja no tenen suficient costa i.... comencen a construir-ne de noves tot destruint els continents
Entremig, tot de dilemes. Les salamandres aprenen a parlar, a llegir, estudien a la universitat i arriben al mateix nivell de coneixement que l'home. L'únic que no tenen en comú és que a les salamandres no els hi interessa res del tema artístic-filosòfic-etc. Són salamandres, i no homes. Són racionals, pràctiques i homogènies. Totes les salamandres són iguals. No tenen nacions, no hi ha una nació de salamandres perquè les diferents nacions humanes són propietàries de les seves salamandres. Es parla de l'estudi científic, de la moralitat, de la religió (oh! Gran Salamandra), d'art i cultura inspirats en salamandres, d'economia, de capitalisme i comunisme (el llibre és de l'època), de lleis, de drets i deures, de justícia, de definicions de conceptes que en teoria afecten a les salamandres però sobre els que les salamandres, en cap moment del llibre, es pronuncien. Tot s'ho fa i desfà l'home. Tots els problemes que afecten a l'home els traslladen a les salamandres, sense que a aquestes ni els hi vagi ni els hi vingui
Finalment doncs, les salamandres, per pura racionalitat, es giren contra l'home. De fet, no és que s'hi rebel·lin, no és que sigui una guerra, com l'home tampoc feia la guerra contra les salamandres quan ampliava els continents damunt del mar. Senzillament, es gira la truita
L'últim capítol del llibre és potser un dels millors últims capítols que m'he llegit mai
Malgrat ara us hagi explicat què passa en el llibre, jo crec que es pot llegir igualment. Tot el que he explicat, es pot intuir a mesura que passes pàgines, no hi ha efectes sorpresa dins del llibre, perquè tot el que passa és completament lògic i racional. No ha passat com al llibre senzillament perquè les salamandres no existeixen. Però si ara es descobrissin aquestes salamandres en una illeta de la Polinèsia, diria que en Karel Capek no s'hauria equivocat de gaire
Crec que me'l podria tornar a llegir i hi trobaria més detalls i més coses que se m'han escapat en una primera lectura
a més, et fas un fart de riure
És una passada. Feu-me cas
L'argument és molt senzill: un dia es descobreixen, en una petita illa de la Polinèsia (o de la Melanèsia, no me'n recordo), unes salamandres que viuen a la costa i que aprenen amb molta facilitat tot el que se'ls ensenya. Ràpidament els homes s'adonen que útils que seran per la reparació i construcció de ports, i sobretot, que són excel·lents (ja que treballen sota l'aigua) per ampliar les costes dels continents fins on es vulgui i construir noves illes: per fi l'home podrà construir damunt del mar i ocupar tot el planeta. La humanitat s'entusiasma amb les salamandres i aquestes comencen a reproduir-se i a ocupar més i més territori, gràcies a l'home, que les alimenta i els dóna feina. Finalment, aquestes s'han multiplicat de tal manera que ja no tenen suficient costa i.... comencen a construir-ne de noves tot destruint els continents
Entremig, tot de dilemes. Les salamandres aprenen a parlar, a llegir, estudien a la universitat i arriben al mateix nivell de coneixement que l'home. L'únic que no tenen en comú és que a les salamandres no els hi interessa res del tema artístic-filosòfic-etc. Són salamandres, i no homes. Són racionals, pràctiques i homogènies. Totes les salamandres són iguals. No tenen nacions, no hi ha una nació de salamandres perquè les diferents nacions humanes són propietàries de les seves salamandres. Es parla de l'estudi científic, de la moralitat, de la religió (oh! Gran Salamandra), d'art i cultura inspirats en salamandres, d'economia, de capitalisme i comunisme (el llibre és de l'època), de lleis, de drets i deures, de justícia, de definicions de conceptes que en teoria afecten a les salamandres però sobre els que les salamandres, en cap moment del llibre, es pronuncien. Tot s'ho fa i desfà l'home. Tots els problemes que afecten a l'home els traslladen a les salamandres, sense que a aquestes ni els hi vagi ni els hi vingui
Finalment doncs, les salamandres, per pura racionalitat, es giren contra l'home. De fet, no és que s'hi rebel·lin, no és que sigui una guerra, com l'home tampoc feia la guerra contra les salamandres quan ampliava els continents damunt del mar. Senzillament, es gira la truita
L'últim capítol del llibre és potser un dels millors últims capítols que m'he llegit mai
Malgrat ara us hagi explicat què passa en el llibre, jo crec que es pot llegir igualment. Tot el que he explicat, es pot intuir a mesura que passes pàgines, no hi ha efectes sorpresa dins del llibre, perquè tot el que passa és completament lògic i racional. No ha passat com al llibre senzillament perquè les salamandres no existeixen. Però si ara es descobrissin aquestes salamandres en una illeta de la Polinèsia, diria que en Karel Capek no s'hauria equivocat de gaire
Crec que me'l podria tornar a llegir i hi trobaria més detalls i més coses que se m'han escapat en una primera lectura
a més, et fas un fart de riure
És una passada. Feu-me cas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada