sóc una pesadeta amb el fet de pensar que els països sempre volen trossos de mar, i ahir em van tornar a il·luminar

per què romania i bulgària ja són a la unió europea? pel mar negre!

i més coses

què hi ha a kosovo? què li passa estats units amb kosovo? Vale. Hi ha una base de l'Otan. Per favor, cliqueu aquest enllaç, que com a mínim riureu



aquestes són dues coses que em van dir ahir de passada. No en puc dir res més perquè no en sé res més. Ja us ho explicaré


(és que els balcans, a més de preciosos, són apassionants)

A la conferència érem gent variada, i quan aquella dona em va preguntar com m'havia assabentat de les xerrades i li vaig dir que des de "la casa de l'est", em sembla que es va posar molt contenta, més que res perquè ella és la directora de la casa de l'est


En fi, em declaro enamorada dels Balcans com ho podria estar d'una persona qualsevol. El sentiment és més o menys semblant a d'altres vegades que he estat enamorada, o sigui que em pregunto que estrany que és el fet d'estar enamorat, o que estranya que sóc jo. No puc ser objectiva quan em poso a parlar de serbis i albanesos i bosnis. Estic enamorada dels Balcans :$ Em sento força corresposta, perquè no paren d'aparèixer fets que m'hi porten. No me'n puc desenganxar i no ho puc controlar. Em cau la baba i m'emociono i ric i ploro quan em parlen dels Balcans o quan en parlo jo. Catalunya seria, potser, un amor més semblant al que sento pels meus pares. No és que tingui res especial, només que sóc catalana com sóc filla dels meus pares, i per tant, m'estimo catalunya i m'estimo els meus pares. Tampoc m'interessa especialment la història de Catalunya com no m'interessa especialment la història dels meus pares. Per més que els estimi. Els balcans, en canvi, són l'amor de la meva vida.... i m'interessen i m'apassionen fins al més mínim detall

Per d'altres coses, feu un cop d'ull a aquí, també