em llevo de pròpia manca de son a les vuit i mitja. Llegeixo un quart d'hora dins del llit (la guerra de les salamandres, la guerra de les salamandres!!!) i m'aixeco. Em passejo pel pis amb un tros de pa bimbo untat de nocilla i vestida amb el pijama. Em vesteixo i quan amb la Mariona estem apunt, ens n'anem a la piscina. Li dic que hi estem anant massa d'hora, que ens trobarem a totes les velles. Quan entrem als vestidors, els nostres ulls es claven a la ratlla blanquinosa del cul encara més blanc d'una iaia, que penja davant nostre. Ho veus, ho veus... insisteixo. Ens canviem de roba i ens llancem a l'aigua. Se'n riu de mi perquè quan nedo d'esquenes m'ho prenc amb molta calma. M'agrada nedar d'esquenes perquè tens les orelles tota l'estona sota l'aigua i ho sents tot diferent. Després de nedar una estona anem al bar a fer un cafè, repassem la vanguardia, despotriquem dels periodistes en general i del que em va dir un dia la Laia, que a molts conflictes bèl·lics, quan hi anaven els periodistes, es tornaven més violents perquè així se'n parlava més
després del cafè passem pel pis a estendre la tovallola molla i el banyador, posem una rentadora i anem a comprar. Ella necessita uns pantalons i jo.... jo sempre vaig escassa de roba. Em compro un jersei verd i una samarreta de ratlles negres i grises finetes, i ella una samarreta lila. Abans de tornar al pis, passem pel super i comprem gnocchi. A la cua unes dones es queixen que hi ha molta cua
arribem al pis que amb la tonteria ja són les dues, i fem els gnocchi i hi posem salsa de bolets, que també acabem de comprar. Dinem mirant els simpsons. Després miro Friends, que no s'acaba mai. Després me'n vaig a classe
Cada cop som menys gent, a classe. No només a aquesta, a totes en general. Avui parlem del gran poeta polonès renaixentista, que no us en puc dir el nom perquè he deixat la llibreta a una companya de classe. Jan ..achowski. Kochanowski, això
després tinc lingüística. Aquí sí que es veu que cada cop som menys. El professor ens diu que no patim, que ell no és de suspendre, que no va a buscar els errors sinó a veure què sabem. Em venen ganes d'abraçar-lo, perquè comparo amb la carrera que feia abans. Després penso que potser t'hauries d'equivocar sempre un any de carrera, per començar ja una miqueta més gran i amb ganes de fer el que està fent. És que el primer any de carrera (de l'altre) m'estava setmanes senceres sense aparèixer per classe, però només pel fet d'estudiar a barcelona i ser a un pis d'estudiants, i què coi, que de fet tenia disset anyets quan vaig plantar-me a barcelona i anava molt despistada, i clar, no m'hauria agradat gens que m'hagués passat el mateix amb aquesta, mola ser una mica més gran
finalment vaig a italià. M'estic pixant de fa estones i descarrego a gust. Al costat de la porta de la classe hi ha un paper. Com que el clor m'ha deixat miopa malgrat les ulleres, gairebé el toco amb el nas per llegir-lo: la professora d'italià està malalta i no ve. La Sandra surt de la classe on ara jo entro i em dóna un cop de cul, d'altra manera no l'hauria vist. Què tal, em diu. I jo, bé, no tinc classe, i anem juntes fins al metro. Allà ens diem adéu i vaig cap al pis
la marina em diu que no bereni, que ja són quarts de vuit i soparem aviat. A quarts de nou fem el sopar, sopem i els hi explico el gènesi de la bíblia, i sorprenentment m'escolten. Un cop hem sopat anem al cine, que està al costat de casa, i mirem Persèpolis. Jo ja la vaig anar a veure la setmana passada, però hi torno perquè em va agradar molt
A elles també els hi agrada molt i ara ja torno a ser a casa, i me'n vaig a dormir
després del cafè passem pel pis a estendre la tovallola molla i el banyador, posem una rentadora i anem a comprar. Ella necessita uns pantalons i jo.... jo sempre vaig escassa de roba. Em compro un jersei verd i una samarreta de ratlles negres i grises finetes, i ella una samarreta lila. Abans de tornar al pis, passem pel super i comprem gnocchi. A la cua unes dones es queixen que hi ha molta cua
arribem al pis que amb la tonteria ja són les dues, i fem els gnocchi i hi posem salsa de bolets, que també acabem de comprar. Dinem mirant els simpsons. Després miro Friends, que no s'acaba mai. Després me'n vaig a classe
Cada cop som menys gent, a classe. No només a aquesta, a totes en general. Avui parlem del gran poeta polonès renaixentista, que no us en puc dir el nom perquè he deixat la llibreta a una companya de classe. Jan ..achowski. Kochanowski, això
després tinc lingüística. Aquí sí que es veu que cada cop som menys. El professor ens diu que no patim, que ell no és de suspendre, que no va a buscar els errors sinó a veure què sabem. Em venen ganes d'abraçar-lo, perquè comparo amb la carrera que feia abans. Després penso que potser t'hauries d'equivocar sempre un any de carrera, per començar ja una miqueta més gran i amb ganes de fer el que està fent. És que el primer any de carrera (de l'altre) m'estava setmanes senceres sense aparèixer per classe, però només pel fet d'estudiar a barcelona i ser a un pis d'estudiants, i què coi, que de fet tenia disset anyets quan vaig plantar-me a barcelona i anava molt despistada, i clar, no m'hauria agradat gens que m'hagués passat el mateix amb aquesta, mola ser una mica més gran
finalment vaig a italià. M'estic pixant de fa estones i descarrego a gust. Al costat de la porta de la classe hi ha un paper. Com que el clor m'ha deixat miopa malgrat les ulleres, gairebé el toco amb el nas per llegir-lo: la professora d'italià està malalta i no ve. La Sandra surt de la classe on ara jo entro i em dóna un cop de cul, d'altra manera no l'hauria vist. Què tal, em diu. I jo, bé, no tinc classe, i anem juntes fins al metro. Allà ens diem adéu i vaig cap al pis
la marina em diu que no bereni, que ja són quarts de vuit i soparem aviat. A quarts de nou fem el sopar, sopem i els hi explico el gènesi de la bíblia, i sorprenentment m'escolten. Un cop hem sopat anem al cine, que està al costat de casa, i mirem Persèpolis. Jo ja la vaig anar a veure la setmana passada, però hi torno perquè em va agradar molt
A elles també els hi agrada molt i ara ja torno a ser a casa, i me'n vaig a dormir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada