Salto d'un any de bloq a 500 posts amb menys d'una setmana. Aquest ritme segurament és perjudicial. Això vol dir que d'aquí un altre any hauré escrit 1000 posts? Perquè tots són escrits, trincu trincu. I com més n'escric, més coses tinc per escriure. Com més em poso en el món dels eslaus, més coses n'aprenc i més coses en vull saber. És com si per fi hagués trobat una font de coneixement inacabable. De coneixement vull dir d'aprendre coses. 500 posts eh? poca broma i digueu-me quants bloqs catalans hi ha amb aquesta quantitat. Ara em vull fer la xula, què passa
I ja que hi som, parlaré de mi. Que celebro 500 posts, i això em sembla que no ho havia celebrat mai (de la leanan, sumant totes les etapes, passo un parell de desenes dels 300). 500 són molts eh? em faig por i tot
parlaré de mi. I com ja vaig pensar una vegada, i ho vaig dir en veu alta, i potser fins i tot ho vaig escriure a aquí, l'única cosa que m'agrada tant com parlar de mi mateixa és parlar sobre els països de l'est. No pararia mai. M'hi estic hores. Nits senceres. Sempre hi ha coses a dir. I si no hi ha res més a dir, ho repeteixo. Escoltaria algú descrivint-me Sarajevo quaranta-mil vegades seguides. I m'agradarien totes per igual. M'agrada tant buscar-ne fotos ara com al principi. I mirar la webcam de Vladivostok
per aquest motiu i per molts d'altres, i encara que soni horrible i imbècil, em sento una eslavòfila molt molt pura, suposo que perquè aquesta passió no té cap mena de raó o motiu lògic. No tinc un xicot eslau, la meva família i els meus amics no tenen cap mena de relació i/o interès per eslavolàndia, no tinc coneguts anteriors a començar la carrera que haguessin fet filologia eslava.... No hi ha influència de res ni de ningú i això és el que més em sorpren, realment no sé d'on em ve tot plegat, m'ho pregunten i no ho sé. La veritat és que primer vaig decidir fer filologia eslava i una estona després vaig buscar si hi havia una carrera que es digués així
I com més coses sé dels eslaus, més m'agraden. Són persones ben iguals que nosaltres, eh? Però igualment. A mi, on em posin un eslau, que em treguin els romànics..
Què ho deu fer, això? Bé, tampoc em preocupa gaire. Són els altres que m'ho pregunten. Les passions ja les tenen, aquestes coses.... que són injustificables i això és el que les fa millor. Que no tenen raó de ser. Són i punt
500 i som-hi, cap als 1000
I ja que hi som, parlaré de mi. Que celebro 500 posts, i això em sembla que no ho havia celebrat mai (de la leanan, sumant totes les etapes, passo un parell de desenes dels 300). 500 són molts eh? em faig por i tot
parlaré de mi. I com ja vaig pensar una vegada, i ho vaig dir en veu alta, i potser fins i tot ho vaig escriure a aquí, l'única cosa que m'agrada tant com parlar de mi mateixa és parlar sobre els països de l'est. No pararia mai. M'hi estic hores. Nits senceres. Sempre hi ha coses a dir. I si no hi ha res més a dir, ho repeteixo. Escoltaria algú descrivint-me Sarajevo quaranta-mil vegades seguides. I m'agradarien totes per igual. M'agrada tant buscar-ne fotos ara com al principi. I mirar la webcam de Vladivostok
per aquest motiu i per molts d'altres, i encara que soni horrible i imbècil, em sento una eslavòfila molt molt pura, suposo que perquè aquesta passió no té cap mena de raó o motiu lògic. No tinc un xicot eslau, la meva família i els meus amics no tenen cap mena de relació i/o interès per eslavolàndia, no tinc coneguts anteriors a començar la carrera que haguessin fet filologia eslava.... No hi ha influència de res ni de ningú i això és el que més em sorpren, realment no sé d'on em ve tot plegat, m'ho pregunten i no ho sé. La veritat és que primer vaig decidir fer filologia eslava i una estona després vaig buscar si hi havia una carrera que es digués així
I com més coses sé dels eslaus, més m'agraden. Són persones ben iguals que nosaltres, eh? Però igualment. A mi, on em posin un eslau, que em treguin els romànics..
Què ho deu fer, això? Bé, tampoc em preocupa gaire. Són els altres que m'ho pregunten. Les passions ja les tenen, aquestes coses.... que són injustificables i això és el que les fa millor. Que no tenen raó de ser. Són i punt
500 i som-hi, cap als 1000
1 comentari:
felicitats wapa!
aquestes passions irracionals es converteixen en el centre de les nostres vides, i montem i decidim tot lo demes en relació a aquest centre. és el que acaba donant sentit al fet destar en aquest mon.
tu n'ets un exemple pur daixo jejejeje
tot sesta adaptan a aquesta passio teva.... es flipant
:)
Publica un comentari a l'entrada