Citant Svejk, però aquest estil d'humor és el que més em fa riure.. Humor escatològic, parla de lavabos i de caques.. Llegiu-lo, feu-me cas, ja que m'he pres la molèstia de copiar-lo....
Situeu-vos a la primera guerra mundial, un comboi del bàndol dels austro-hungars es dirigeix cap al front per combatre i en el fragment que ve a continuació està aturat a l'estació de Budapest, esperant noves ordres
Situeu-vos a la primera guerra mundial, un comboi del bàndol dels austro-hungars es dirigeix cap al front per combatre i en el fragment que ve a continuació està aturat a l'estació de Budapest, esperant noves ordres
Quan el capità Ságner li va voler presentar l'informe, el general va fer un gest de deixar-ho córrer.
- El seu comboi no està en ordre. El seu comboi no dorm. El seu comboi hauria de dormir. Quan es troben a l'estació, el comboi ha de dormir a les nou com en el quarter.
El general parlava lacònicament:
- Abans de les nous, els soldats han d'anar a les latrines darrere l'estació, després se'n van a dormir. En el cas contrari embrutarien les vies. Entesos, capità? Repeteixi-m'ho. O no, no m'ho repeteixi i faci com li dic: tocar alarma, enviar els soldats a les latrines, tocar retreta i a dormir. I controlar si tothom dorm. Al que no dorm, càstig! M'explico El sopar es reparteix a les sis.
Parlava d'alguna cosa que pertanyia al passat, que ja no existia, que s'havia evaporat vés a saber on. El general estava allà com un fantasma del regne de la quarta dimensió.
- Distribuir el sopar a les sis - continuava mirant el rellotge, que marcava les onze i deu de la nit-. A dos quarts de nou alarma, cap a les latrines a cagar, després anar a dormir. Per sopar, a les sis, gulasch amb patates en lloc de cent cinquanta grams de formatge gruyère.
El capità Ságner va ordenar tocar l'alarma. El general va inspeccionar les files, caminava amunt i avall amb els oficials i no parava de parlar d'una manera com qui es dirigeix a una colla d'imbècils que no entenen el que els diuen. Mentre parlava els ensenyava les agulles del rellotge:
- Also, sehen Sie. A dos quarts de nou cagar, mitja hora més tard dormir. Això és més que suficient. De totes maneres, en aquesta època els soldats fan de ventre més aviat líquid. Sobretot dono molta importància al dormir: dóna força per a les marxes. Dins del tren cal descansar. Si no hi ha prou lloc en els vagons, els soldats dormen per torns. La tercera part s'estira amb tota comoditat i dorm de les nou fins a mitjanit. La resta es queda dreta i els mira. Després els qui han dormit fan lloc al segon terç, que dorm de mitjanit fins a les tres. L'últim terç dorm de tres a sis. Aleshores es toca diana i tothom es va a rentar. Durant el viatge no-sal-tar-del-tren! Posar patrulles perquè els soldats no-sal-tin-del-tren! Si l'enemic trenca una cama a un soldat -va dir copejant-se la cama-, això és una cosa lloable; en canvi, lesionar-se saltant del vagó en marxa és una cosa que mareix càstig
[...]
- Enviï'ls tots una altra vegada als vagons - va dir el general al capità Ságner -. Com és possible que no hagin rebut res de sopar? Tots els combois que passen per aquí han de sopar. Aquesta és una estació d'avituallament. És indispensable. Això forma part d'un pla.
El general ho deia amb una seguretat fèrria; això significava que, com que ja eren les onze de la nit i el sopar s'havia d'haver servit a les sis, no hi havia cap més remei que deixar el tren estacionat durant tota la nit i durant tot el dia fins a les sis de la tarda per rebre gulasch amb patates.
[...]
El general va fer un gest d'aprovació am el cap i va observar que decididament la situació anava millorant. Al començament de la guerra tot havia estat molt pitjor. Les coses no sortien a la primera, calia tenir experiència pràctica. La teoria no feia res més que frenar la pràctica. Com més durés la guerra, millor funcionaria tot.
- Puc donar un exemple pràctic - va dir el general, entusiasmat d'haver descobert alguna cosa nova -. Fa dos dies, els combois que van passar per l'estació de Hatvan no van rebre pa; a vostès, en canvi, els en donaran demà. I ara, anem al restaurant de l'estació.
Un cop allà, el general vinga a parlar de la latrina, afegint que era molt lleig veure aquella mena de botifarres a tot arreu a les vies del tren. Mentre deia això, menjava un bistec i tots tenien la impressió que mastegava una d'aquelles botifarres de què parlava.
El general insistia tant en les latrines com si en depengués la victòria d'Àustria.
Respecte a les novetats d'Itàlia va declarar que l'indiscutible avantatge de la campanya italiana rau precisament en les latrines.
La victòria d'Àustria sortia de la latrina.
Per al general tot era senzill. El camí cap a la glòria bèl·lica residia en aquesta recepta: "A les sis, els soldats reben gulasch amb patates, a dos quarts de nou la tropa fa caca a les latrines i a les nou va a dormir. Davant d'un exèrcit com aquest, l'enemic fuig espantat".
- El seu comboi no està en ordre. El seu comboi no dorm. El seu comboi hauria de dormir. Quan es troben a l'estació, el comboi ha de dormir a les nou com en el quarter.
El general parlava lacònicament:
- Abans de les nous, els soldats han d'anar a les latrines darrere l'estació, després se'n van a dormir. En el cas contrari embrutarien les vies. Entesos, capità? Repeteixi-m'ho. O no, no m'ho repeteixi i faci com li dic: tocar alarma, enviar els soldats a les latrines, tocar retreta i a dormir. I controlar si tothom dorm. Al que no dorm, càstig! M'explico El sopar es reparteix a les sis.
Parlava d'alguna cosa que pertanyia al passat, que ja no existia, que s'havia evaporat vés a saber on. El general estava allà com un fantasma del regne de la quarta dimensió.
- Distribuir el sopar a les sis - continuava mirant el rellotge, que marcava les onze i deu de la nit-. A dos quarts de nou alarma, cap a les latrines a cagar, després anar a dormir. Per sopar, a les sis, gulasch amb patates en lloc de cent cinquanta grams de formatge gruyère.
El capità Ságner va ordenar tocar l'alarma. El general va inspeccionar les files, caminava amunt i avall amb els oficials i no parava de parlar d'una manera com qui es dirigeix a una colla d'imbècils que no entenen el que els diuen. Mentre parlava els ensenyava les agulles del rellotge:
- Also, sehen Sie. A dos quarts de nou cagar, mitja hora més tard dormir. Això és més que suficient. De totes maneres, en aquesta època els soldats fan de ventre més aviat líquid. Sobretot dono molta importància al dormir: dóna força per a les marxes. Dins del tren cal descansar. Si no hi ha prou lloc en els vagons, els soldats dormen per torns. La tercera part s'estira amb tota comoditat i dorm de les nou fins a mitjanit. La resta es queda dreta i els mira. Després els qui han dormit fan lloc al segon terç, que dorm de mitjanit fins a les tres. L'últim terç dorm de tres a sis. Aleshores es toca diana i tothom es va a rentar. Durant el viatge no-sal-tar-del-tren! Posar patrulles perquè els soldats no-sal-tin-del-tren! Si l'enemic trenca una cama a un soldat -va dir copejant-se la cama-, això és una cosa lloable; en canvi, lesionar-se saltant del vagó en marxa és una cosa que mareix càstig
[...]
- Enviï'ls tots una altra vegada als vagons - va dir el general al capità Ságner -. Com és possible que no hagin rebut res de sopar? Tots els combois que passen per aquí han de sopar. Aquesta és una estació d'avituallament. És indispensable. Això forma part d'un pla.
El general ho deia amb una seguretat fèrria; això significava que, com que ja eren les onze de la nit i el sopar s'havia d'haver servit a les sis, no hi havia cap més remei que deixar el tren estacionat durant tota la nit i durant tot el dia fins a les sis de la tarda per rebre gulasch amb patates.
[...]
El general va fer un gest d'aprovació am el cap i va observar que decididament la situació anava millorant. Al començament de la guerra tot havia estat molt pitjor. Les coses no sortien a la primera, calia tenir experiència pràctica. La teoria no feia res més que frenar la pràctica. Com més durés la guerra, millor funcionaria tot.
- Puc donar un exemple pràctic - va dir el general, entusiasmat d'haver descobert alguna cosa nova -. Fa dos dies, els combois que van passar per l'estació de Hatvan no van rebre pa; a vostès, en canvi, els en donaran demà. I ara, anem al restaurant de l'estació.
Un cop allà, el general vinga a parlar de la latrina, afegint que era molt lleig veure aquella mena de botifarres a tot arreu a les vies del tren. Mentre deia això, menjava un bistec i tots tenien la impressió que mastegava una d'aquelles botifarres de què parlava.
El general insistia tant en les latrines com si en depengués la victòria d'Àustria.
Respecte a les novetats d'Itàlia va declarar que l'indiscutible avantatge de la campanya italiana rau precisament en les latrines.
La victòria d'Àustria sortia de la latrina.
Per al general tot era senzill. El camí cap a la glòria bèl·lica residia en aquesta recepta: "A les sis, els soldats reben gulasch amb patates, a dos quarts de nou la tropa fa caca a les latrines i a les nou va a dormir. Davant d'un exèrcit com aquest, l'enemic fuig espantat".
Hahahahahahaahah. Tatataxan!!!! És o no és un llibre fenomenal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada