A la tarda havia quedat amb uns amics d'en Dobri, filòlegs hispànics tots ells, als quals els feia molta il·lusió poder-me conèixer. Vam trobar-nos davant la Филолошки Факултет, com no podia ser d'altra manera, i després de fer una ruta turística per dins l'edifici, vam anar a seure a un banc de Kalemegdan
La nit abans havia anat amb en Dobri a sopar čevap al restaurant Цица i a prendre una cervesa al bar La Revolución, que és quan em va dir si em feia res trobar-me l'endemà a la tarda amb uns amics seus
- No, no em fa res. Però quants amics?
- Tres. Potser quatre. I demà a la nit també he quedat amb una amiga de Montenegro que et vol conèixer, que estudia espanyol a l'institut Cervantes d'aquí Belgrad
- Però què us passa amb l'espanyol? Porto una setmana movent-me pels Balcans parlant només amb espanyol, menys amb tu, amb qui parlo amb anglès
- No sé... últimament s'ha posat força de moda aprendre'l. A la facultat de filologia hispànica hi ha matriculades unes cent persones, i també hi ha força acadèmies que l'ensenyen
- Però per què? Per què espanyol? Si a Belgrad no n'hi venen!
- Crec que és per les sèries de televisió
- Quines sèries de televisió?
- Un Paso Adelante, Companyeros, Los Serrano...
Llavors un parell de nois van pujar al petit escenari que teníem al costat, van agafar les guitarres i es van posar a cantar "Dos gardenias para ti", però amb el rebombori de la gent i la proximitat dels altaveus no li vaig saber dir si tenien un bon accent o no. Un cop va acabar la cançó, en Dobri va seguir parlant
- És rara, aquesta poca reciprocitat. A aquí, Espanya ens agrada molt, però al revés no, i no entenc els motius. No hi ha raons històriques, no hem estat mai enemics, per què aquesta mania cap a Sèrbia? Què us hem fet? Un cop estava amb un noi de València i deia que abans a la seva ciutat s'estava més tranquil, però ara que hi havia anat molta gent dels Balcans era més insegur... anava repetint "sobretot búlgars i serbis, búlgars i serbis!". En aquell moment el noi encara no sabia que jo sóc serbi, sinó potser no hauria dit res. I bé, de búlgars potser sí que n'hi van a Espanya, perquè són a la Unió Europea, però serbis? Hem de demanar invitacions, pagar visats, omplir papers i documents... ens és més fàcil emigrar a Alemanya o a Àustria, no a Espanya! De fet només conec una noia sèrbia que sigui allà, i hi és amb passaport croat, o sigui, com a ciutadana croata, no sèrbia! Per què, això? No ho entenc
Més que respondre-li res, el que tenia ganes de fer era d'abraçar-lo. Que la gent d'aquí el mirés amb tanta mala cara no em semblava ni bé ni just
Després, l'endemà a la tarda, estava asseguda a un banc de Kalemegdan amb cinc filòlegs hispànics al meu voltant que es queixaven de la falta de professors autòctons espanyols, de les poques oportunitats de parlar l'idioma que hi havia i quines ganes que tenien d'anar per fi a Espanya. Jo no entenia què li trobaven ells a Espanya i ells no entenien què li trobava jo a Sèrbia. Teníem tantes preguntes per fer-nos els uns als altres que les paraules se'ns embolicaven a la llengua i tot sovint no sabíem què dir-nos, i només parlàvem de sangria, de sortir de festa a Belgrad i a Barcelona, i d'insults en els idiomes respectius
La nit abans havia anat amb en Dobri a sopar čevap al restaurant Цица i a prendre una cervesa al bar La Revolución, que és quan em va dir si em feia res trobar-me l'endemà a la tarda amb uns amics seus
- No, no em fa res. Però quants amics?
- Tres. Potser quatre. I demà a la nit també he quedat amb una amiga de Montenegro que et vol conèixer, que estudia espanyol a l'institut Cervantes d'aquí Belgrad
- Però què us passa amb l'espanyol? Porto una setmana movent-me pels Balcans parlant només amb espanyol, menys amb tu, amb qui parlo amb anglès
- No sé... últimament s'ha posat força de moda aprendre'l. A la facultat de filologia hispànica hi ha matriculades unes cent persones, i també hi ha força acadèmies que l'ensenyen
- Però per què? Per què espanyol? Si a Belgrad no n'hi venen!
- Crec que és per les sèries de televisió
- Quines sèries de televisió?
- Un Paso Adelante, Companyeros, Los Serrano...
Llavors un parell de nois van pujar al petit escenari que teníem al costat, van agafar les guitarres i es van posar a cantar "Dos gardenias para ti", però amb el rebombori de la gent i la proximitat dels altaveus no li vaig saber dir si tenien un bon accent o no. Un cop va acabar la cançó, en Dobri va seguir parlant
- És rara, aquesta poca reciprocitat. A aquí, Espanya ens agrada molt, però al revés no, i no entenc els motius. No hi ha raons històriques, no hem estat mai enemics, per què aquesta mania cap a Sèrbia? Què us hem fet? Un cop estava amb un noi de València i deia que abans a la seva ciutat s'estava més tranquil, però ara que hi havia anat molta gent dels Balcans era més insegur... anava repetint "sobretot búlgars i serbis, búlgars i serbis!". En aquell moment el noi encara no sabia que jo sóc serbi, sinó potser no hauria dit res. I bé, de búlgars potser sí que n'hi van a Espanya, perquè són a la Unió Europea, però serbis? Hem de demanar invitacions, pagar visats, omplir papers i documents... ens és més fàcil emigrar a Alemanya o a Àustria, no a Espanya! De fet només conec una noia sèrbia que sigui allà, i hi és amb passaport croat, o sigui, com a ciutadana croata, no sèrbia! Per què, això? No ho entenc
Més que respondre-li res, el que tenia ganes de fer era d'abraçar-lo. Que la gent d'aquí el mirés amb tanta mala cara no em semblava ni bé ni just
Després, l'endemà a la tarda, estava asseguda a un banc de Kalemegdan amb cinc filòlegs hispànics al meu voltant que es queixaven de la falta de professors autòctons espanyols, de les poques oportunitats de parlar l'idioma que hi havia i quines ganes que tenien d'anar per fi a Espanya. Jo no entenia què li trobaven ells a Espanya i ells no entenien què li trobava jo a Sèrbia. Teníem tantes preguntes per fer-nos els uns als altres que les paraules se'ns embolicaven a la llengua i tot sovint no sabíem què dir-nos, i només parlàvem de sangria, de sortir de festa a Belgrad i a Barcelona, i d'insults en els idiomes respectius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada