El 1573 es va morir l'últim rei de la saga de ducsdelituania-reisdepolonia, i els polonesos van dir, doncs saps què, a cagar amb els reis hereditaris, fem una democràcia nobiliària i el rei l'anem triant entre algun estranger que ens faci més o menys gràcia. Complint, això sí, dos tipus de lleis
Les primeres eren per tots els reis, vinguessin d'on vinguessin, i venien a dir que els nobles manaven
Les segones eren per cada rei específic, segons fos de mar o muntanya, una mica ric o no gaire ric, amb els ulls blaus o amb els ulls negres, segons els hi convingués, vaja
El primer d'aquests reis estrangers que no hi pintaven res va ser un francès que va durar quatre dies. Es va plantar a la cort polonesa de Varsòvia amb una perruca al cap i els llavis pintats, tot mudat per l'ocasió, però aviat va veure que allà no li deixarien ni moure un dit, o sigui que se'n va tornar cap a París. Vet aquí doncs, que els nobles posen de rei de Polònia un comte de Transilvània
Fem un cop d'ull a europa. Per aquella època el que estava de moda eren els estats absolutistes, no les democràcies. Centralitat i no cadascú a la seva bola. Els nobles polonesos van refusar sempre un exèrcit central, per por que se'ls hi girés en contra i perdessin les seves llibertats daurades. Perquè pels polonesos, no hi havia res més important que la seva llibertat i que cadascú fes el que volgués a casa seva. I, és clar, els hi va tocar el rebre. Si tothom fa superexèrcits i tu no et poses d'acord per reunir més de cent soldats, està clar que se t'acabaran menjant. Això va passar i el s17 no hi va haver veí que no s'atrevís a atacar polònia
Per fer-ho tot més entenedor, posem un mapa d'aquella zona, encara que els països siguin actuals i no els del s17
Bé, dir que Polònia i Lituània (estaven junt) tenien també Bielorússia, Ucraïna i la part russa de Kaliningrad. En aquell moment, a Letònia (Latvia) i Estònia s'hi havien instal·lat feia segles els cavallers dels porta-espasa, una mica com els teutons que ja havien expulsat feia un parell de segles de Kaliningrad
(vet-los aquí, quin goig que fan, els porta-espasa..)
Bé, aquest país (els dels porta-espasa) acaba perdent força i els del seu voltant comencen a ambicionar el territori. Finalment se'l reparteixen i Riga queda per Polònia i la resta no n'estic segura, suposo que una mica pels russos i l'altra mica pels suecs (que si us hi fixeu no està gaire lluny de Polònia, només a l'altra banda de mar). D'aquesta manera, els polonesos, els suecs i els russos entren en contacte i comencen a combatre entre ells. De fet, es barallen per aquell trossot de terra durant un segle i mig
O sigui, que per una banda tenim que es barallen amb els suecs per la zona dels bàltics. Mentrestant, els russos tenen Ivan el terrible al capdavant i decideixen que volen els territoris d'Ucraïna i Lituània. Els polonesos, enginyosos com ells sols, van decidir intentar quedar-se amb el tron de Rússia.. Resulta que el fill d'Ivan el terrible es va morir
(fa por, sísí)
bé, doncs tenim el fill d'Ivan mort, i els polonesos, amb tot l'enginy, intenten fer colar com a fill d'Ivan a un polonès i així obtenir el tron. No va colar.... però ells ho van provar! S'ha de tenir en compte que a principis del segle 17, Polònia encara era un país molt fort, i durant dos anys va tenir exèrcits instal·lats a Moscou, és més, van estar apunt d'aconseguir que el fill del rei polonès fos tsar, però només podia ser tsar amb la condició que es convertís en ortodox, i el rei polonès va dir que per aquí no hi passava
En fi, guerres amb els russos per aquí, amb els suecs per allà... I tenim que al sud d'Ucraïna, per damunt de Crimea, hi havien els cosacs. Els cosacs eren pagesos militars que vivien en més o menys llibertat, que quan s'havia de combatre ho feien, i quan no, cultivaven enciams. Als polonesos els anava molt bé tenir aquella manada de pagesos-militars que els conservaven les fronteres amb turquia. Però Turquia s'anava enfortint i les fronteres perillaven.. o sigui que els polonesos van intentar controlar més els cosacs.... ells que havien estat sempre lliures, malgrat en condicions molt dures.... total, que als polonesos el tiro els hi va sortir per la culata. Els cosacs es van revoltar amb Bohdan Chmielnicki com a lider espiritual, i els tartars de Crimea (turcs) com a aliats, que més que una revolta cosaca, se'n podria dir la primera guerra d'alliberació nacional d'Ucraïna, que sona molt més bé
(en Bohdan Chmielnicki. És de suposar que aquest senyor, a Ucraïna és un heroi i a Polònia no)
En fi, finalment s'estableix una frontera entre els cosacs i els polonesos, però no sé gaire on, Kiev passa a Rússia..
Més guerres! Tot al segle 17, eh? i totes alhora!
Bé, tenim per una banda els cosacs revoltant-se pel sud i els russos envaint per l'est. Els suecs diuen: ara és la nostra. I pugen a cavall i apa, a envair Polònia. Els nobles polonesos, que estan força cansats, creuen que els suecs seran la salvació i que vale, que els envaeixin, que hi fotin un rei suec i que els deixin estar tranquils. Però els suecs no van acabar de complir les esperances i van destrossar tot el país. Van cremar les ciutats, van robar les obres d'art (encara els hi reclamen..), fins que finalment, un bon dia, van arribar al monestir de Jasna Gora, a Czestochowa, el centre religiós de Polònia. I allà, oh miracle! el monestir va resistir
Miracle, miracle! deien tots. I la guerra va transformar-se en una guerra d'alliberació nacional, d'un poble que lluitava unit, nobles, pagesos, capellans!!!! i van fer fora els suecs. Malgrat tot, el país estava destrossat, les ciutats enderrocades, els camps de blat aixafats i plens de cadàvers.. Polònia queda feta un fàstic i ja no aixeca cap! Fins i tot van haver de donar el territori de Prússia (Kaliningrad) als senyors de Brandenburg, sí, vet-lo-aquí, Brandenburg+Prússia = naixement de l'imperi alemany
i una última guerra i ho deixem estar per una estona
Turquia! Els turcs pujaven per la costa del mar negre a galop dels seus cavalls, ja havien envaït Romania i agitaven els seus sabres direcció Viena. Els vienesos, espantats per aquells degenerats que feien servir forquilles i ganivets per menjar-se el pollastre enlloc dels dits, van demanar ajuda al rei polonès, que hi va enviar 60.000 homes. Resulta, doncs, que els turcs tenien 160.000 soldats i els altres (vienesos, polonesos i d'altres) sumaven només 100.000. Però sota el comandament del valent rei polonès, els turcs van perdre. Clar, allò va ser una derrota molt forta per Turquia, que tampoc estava per anar fent exèrcits de 160.000 homes cada dos per tres, que no és fàcil trobar tanta gent, i els austríacs van aprofitar i apa, tirant tirant cap als Balcans... Els polonesos s'ho van prendre com un bell miracle i res, que Polònia, entre això i el setge del monestir Jasna Gora, es van començar a creure els baluards de la cristiandat
I demà.... més coses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada