L'endemà al matí estava a una estació de tramvies i busos amb les parets grogues i la teulada verda, esperant el tramvia número 7, que em deixaria força a la vora de l'estació de trens (havia de comprar un bitllet per l'endemà). Quan va arribar el tramvia, em vaig asseure i vaig posar-me a mirar per la finestra
Quan era a Bòsnia i Hercegovina sabia que havia passat de la Federació Croato-musulmana a la Republika Srpska perquè el cartell que feia una estona m'indicava que estava anant en direcció Sarajevo, passava a posar-hi que anava en direcció Сарајево. Vaig pensar que si els serbis de Bòsnia escrivien en ciríl·lic, el mateix farien els de Belgrad
Evidentment m'equivocava. En el trajecte amb tramvia vaig veure aproximadament el mateix nombre de cartells comercials escrits en alfabet ciríl·lic i en llatí, i al final ja no sabia en què llegia. Al costat d'una аптека hi havia un taller de cotxes que es deia Lavovi Balkan, i al costat una пекара. Toт плегат ем марејава молт. Pensava que el fet d'escriure amb un alfabet o un altre era una declaració política per part del comerciant, però més tard vaig veure que de fet no tenia cap base real per pensar això i que possiblement era gust estètic o sentit pràctic o costum o vés a saber. De fet l'alfabet oficial a Sèrbia és el ciríl·lic, però la gent semblava que utilitzava el que li venia més de gust sense donar-hi més voltes
El tramvia em va deixar a l'esglesieta de St.Mark i hi vaig entrar. A dins hi havia quatre o cinc vells drets davant l'altar, fent missa. Vaig pensar que, com aquí, els joves ja no van a missa. Per això em vaig sorprendre molt quan, al entrar a una altra església amb uns quants serbis, tots es van senyar. No estic acostumada a veure gent de la meva edat i condició, estudiants universitaris, fent el símbol de la creu quan entren a una església. Vaig pensar que els serbis tenien molt inculcat això de ser ortodoxos, que l'enorme catedral de Sant Sava no podia deixar d'exercir la seva influència, que els serbis són ortodoxos, que els croats són catòlics i que els bosnis són musulmans, i que els seus fills encara s'ho creuen
Llavors, el primer dia del curs sobre els Balcans, em varen deixar anar la resposta lògica amb la qual jo no vaig saber caure, massa influenciada, per variar, pel pes de la guerra. Em van dir que, després d'acabar amb el comunisme, el sentiment religiós havia tornat amb més força que abans, justament perquè havia estat prohibit, i vaig entendre perquè aquells nois es feien el símbol de la creu quan entraven i sortien de les esglésies
Després em vaig recordar d'un cop que vaig trobar un llibre del 1985 on afirmava que un 55'4% de la població albanera era "no-religiosa" i un 18'7% atea. El 1985 en Hoxha encara estava viu (com a mínim fins l'abril d'aquell any), per tant a Albània encara estava prohibida la religió. Penso doncs, que pel mateix efecte que a Sèrbia, ara els albanesos deuen ser molt musulmans. Mirant els percentatges actuals, però, veig que la població albanesa continua sent agnòstica i atea en la seva majoria. Penso que potser és que als albanesos no els hi ha importat mai gaire la religió, que s'han anat adaptant a uns i altres, a diferència dels serbis, que en la seva majoria des de fa segles són ortodoxos, i ortodoxos serbis. Llegint Un pont sobre el Drina, però, veig que això que els serbis es diferenciessin de la resta d'ètnies per la ortodòxia no estava tan clar. Sincerament, no em conec prou els dos països com per escriure unes conclusions de tot això amb cara i ulls, o sigui que ho deixarem aquí
De nou em trobo passejant per Belgrad, imaginant-me unes coses i trobant-me'n d'altres
Quan era a Bòsnia i Hercegovina sabia que havia passat de la Federació Croato-musulmana a la Republika Srpska perquè el cartell que feia una estona m'indicava que estava anant en direcció Sarajevo, passava a posar-hi que anava en direcció Сарајево. Vaig pensar que si els serbis de Bòsnia escrivien en ciríl·lic, el mateix farien els de Belgrad
Evidentment m'equivocava. En el trajecte amb tramvia vaig veure aproximadament el mateix nombre de cartells comercials escrits en alfabet ciríl·lic i en llatí, i al final ja no sabia en què llegia. Al costat d'una аптека hi havia un taller de cotxes que es deia Lavovi Balkan, i al costat una пекара. Toт плегат ем марејава молт. Pensava que el fet d'escriure amb un alfabet o un altre era una declaració política per part del comerciant, però més tard vaig veure que de fet no tenia cap base real per pensar això i que possiblement era gust estètic o sentit pràctic o costum o vés a saber. De fet l'alfabet oficial a Sèrbia és el ciríl·lic, però la gent semblava que utilitzava el que li venia més de gust sense donar-hi més voltes
El tramvia em va deixar a l'esglesieta de St.Mark i hi vaig entrar. A dins hi havia quatre o cinc vells drets davant l'altar, fent missa. Vaig pensar que, com aquí, els joves ja no van a missa. Per això em vaig sorprendre molt quan, al entrar a una altra església amb uns quants serbis, tots es van senyar. No estic acostumada a veure gent de la meva edat i condició, estudiants universitaris, fent el símbol de la creu quan entren a una església. Vaig pensar que els serbis tenien molt inculcat això de ser ortodoxos, que l'enorme catedral de Sant Sava no podia deixar d'exercir la seva influència, que els serbis són ortodoxos, que els croats són catòlics i que els bosnis són musulmans, i que els seus fills encara s'ho creuen
Llavors, el primer dia del curs sobre els Balcans, em varen deixar anar la resposta lògica amb la qual jo no vaig saber caure, massa influenciada, per variar, pel pes de la guerra. Em van dir que, després d'acabar amb el comunisme, el sentiment religiós havia tornat amb més força que abans, justament perquè havia estat prohibit, i vaig entendre perquè aquells nois es feien el símbol de la creu quan entraven i sortien de les esglésies
Després em vaig recordar d'un cop que vaig trobar un llibre del 1985 on afirmava que un 55'4% de la població albanera era "no-religiosa" i un 18'7% atea. El 1985 en Hoxha encara estava viu (com a mínim fins l'abril d'aquell any), per tant a Albània encara estava prohibida la religió. Penso doncs, que pel mateix efecte que a Sèrbia, ara els albanesos deuen ser molt musulmans. Mirant els percentatges actuals, però, veig que la població albanesa continua sent agnòstica i atea en la seva majoria. Penso que potser és que als albanesos no els hi ha importat mai gaire la religió, que s'han anat adaptant a uns i altres, a diferència dels serbis, que en la seva majoria des de fa segles són ortodoxos, i ortodoxos serbis. Llegint Un pont sobre el Drina, però, veig que això que els serbis es diferenciessin de la resta d'ètnies per la ortodòxia no estava tan clar. Sincerament, no em conec prou els dos països com per escriure unes conclusions de tot això amb cara i ulls, o sigui que ho deixarem aquí
De nou em trobo passejant per Belgrad, imaginant-me unes coses i trobant-me'n d'altres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada