La història de Polònia del s18 és molt trista i al final fa plorar
A la gran batalla de Viena (contra els turcs) mort el seu superrei i n'hi posen un altre, un saxó, un tal August II i el seu fill. Aquest parell volen unir una mica els dos països, Saxònia, que és petit i poderós, i Polònia, que és gran i pobre. Però no li fan cap bé... Només utilitzen el país, hi deixen els seus exèrcits com si Polònia fos un magatzem i no es posen gens amb política. Això, és clar, agrada molt els nobles, que per res del món renuncien a les seves llibertats daurades (després parlarem de la política que feien al sejm, al parlament polonès, perquè veieu que era un absolut desastre i que en 40 anys no van aprovar una sola llei). Durant la primera meitat del s18 tenim, doncs, una polònia sense govern
Rússia, que té Pere I el Gran i ja és una superpotència, aprofita el caos per convertir Polònia en un seu protectorat, sense envair-lo però influint els nobles
Mentrestant, arriben mudats de França els joves nobles polonesos que hi havien anat a estudiar, plens d'idees de la il·lustració, i veuen que el seu país acabarà anant-se'n a l'aigua. Tenim, però, una nova classe política reformista, que sembla que pot salvar una mica la situació, encara que eren minoria al sejm.
Un cop acabat el govern dels dos saxons (recordem que els nobles polonesos eren qui escollien el rei, i no era per dret hereditari), tenim tres polítics-tipu a Polònia
1. la majoria, els sarmates, els carques
2. uns quants reformistes, molt crítics
3. rússia i Caterina la Gran al capdavant d'ella
Els nobles sarmates i Caterina tenien en comú que ja els anava bé el caos de Polònia (per diferents motius, és clar). Caterina i els reformistes tenien en comú la il·lustració. Els nobles sarmates i els reformistes tenien en comú que eren nobles i polonesos. Resultat: tots s'ajuntaven i se separaven quan els hi convenia
Apareix en escena l'últim rei polonès, Stanislaw August Poniatowski, que com sol passar quan hi ha grups tan oposats, no agradava a ningú. Per uns era massa reformista, per d'altres n'era massa poc. Amb els reformistes van fer algunes reformes (en el camp de l'educació, per exemple, que era un absolut desastre, només s'ensenyava llatí i oratòria, res de ciències), però el 1768 hi ha una nova confederació d'exèrcits, a Bar, i esclata una guerra civil entre els seguidors del rei, els seguidors de la confederació de Bar i els russos
Rússia, que és grossa com ella sola, aixafa els de Bar i el rei segueix manant, i els russos indirectament també ho fan
el 1772 Àustria i Prússia proposen a Rússia repartir-se Polònia. Mira que bé. I així comença a trossejar-se..
En aquest mapa s'entén força bé... Hi ha tres reparticions. Rússia és la part rosa, Prússia la part ataronjada i Àustria la part verda. El to més fosc es correspon a la primera repartició i el més clar a la última.
El 1791 és la primera repartició (Prússia i Àustria, que no tenen un pèl de tontos, es queden les parts més riques -Galitzia i Pomerania, la zona de la costa, i Rússia un terreny força gros). Mentrestant, els polonesos reformistes creen una de les primeres constitucions del món.. Varsòvia està molt avançada.. s'aboleix per fi el liberum veto (el culpable que no es fessin lleis).. tenen una democràcia molt moderna...
res. Rússia crea una nova confederació amb diferents exèrcits de petits nobles polonesos i au, nova guerra civil. I s'aprofita per fer un segon repartiment de Polònia (aquest cop Àustria no es queda res) (al mapa es veu bé què es queda cadascú)
De Polònia no en queda gairebé res.. Sorgeix una revolta popular, progressista, la revolta de Kosciuszko, sembla que per fi reaccionen, que veuen que s'estan quedant sense país.... però res, ja no hi ha res a fer..
1793
Polònia desapareix
A la gran batalla de Viena (contra els turcs) mort el seu superrei i n'hi posen un altre, un saxó, un tal August II i el seu fill. Aquest parell volen unir una mica els dos països, Saxònia, que és petit i poderós, i Polònia, que és gran i pobre. Però no li fan cap bé... Només utilitzen el país, hi deixen els seus exèrcits com si Polònia fos un magatzem i no es posen gens amb política. Això, és clar, agrada molt els nobles, que per res del món renuncien a les seves llibertats daurades (després parlarem de la política que feien al sejm, al parlament polonès, perquè veieu que era un absolut desastre i que en 40 anys no van aprovar una sola llei). Durant la primera meitat del s18 tenim, doncs, una polònia sense govern
Rússia, que té Pere I el Gran i ja és una superpotència, aprofita el caos per convertir Polònia en un seu protectorat, sense envair-lo però influint els nobles
Mentrestant, arriben mudats de França els joves nobles polonesos que hi havien anat a estudiar, plens d'idees de la il·lustració, i veuen que el seu país acabarà anant-se'n a l'aigua. Tenim, però, una nova classe política reformista, que sembla que pot salvar una mica la situació, encara que eren minoria al sejm.
Un cop acabat el govern dels dos saxons (recordem que els nobles polonesos eren qui escollien el rei, i no era per dret hereditari), tenim tres polítics-tipu a Polònia
1. la majoria, els sarmates, els carques
2. uns quants reformistes, molt crítics
3. rússia i Caterina la Gran al capdavant d'ella
Els nobles sarmates i Caterina tenien en comú que ja els anava bé el caos de Polònia (per diferents motius, és clar). Caterina i els reformistes tenien en comú la il·lustració. Els nobles sarmates i els reformistes tenien en comú que eren nobles i polonesos. Resultat: tots s'ajuntaven i se separaven quan els hi convenia
Apareix en escena l'últim rei polonès, Stanislaw August Poniatowski, que com sol passar quan hi ha grups tan oposats, no agradava a ningú. Per uns era massa reformista, per d'altres n'era massa poc. Amb els reformistes van fer algunes reformes (en el camp de l'educació, per exemple, que era un absolut desastre, només s'ensenyava llatí i oratòria, res de ciències), però el 1768 hi ha una nova confederació d'exèrcits, a Bar, i esclata una guerra civil entre els seguidors del rei, els seguidors de la confederació de Bar i els russos
Rússia, que és grossa com ella sola, aixafa els de Bar i el rei segueix manant, i els russos indirectament també ho fan
el 1772 Àustria i Prússia proposen a Rússia repartir-se Polònia. Mira que bé. I així comença a trossejar-se..
En aquest mapa s'entén força bé... Hi ha tres reparticions. Rússia és la part rosa, Prússia la part ataronjada i Àustria la part verda. El to més fosc es correspon a la primera repartició i el més clar a la última.
El 1791 és la primera repartició (Prússia i Àustria, que no tenen un pèl de tontos, es queden les parts més riques -Galitzia i Pomerania, la zona de la costa, i Rússia un terreny força gros). Mentrestant, els polonesos reformistes creen una de les primeres constitucions del món.. Varsòvia està molt avançada.. s'aboleix per fi el liberum veto (el culpable que no es fessin lleis).. tenen una democràcia molt moderna...
res. Rússia crea una nova confederació amb diferents exèrcits de petits nobles polonesos i au, nova guerra civil. I s'aprofita per fer un segon repartiment de Polònia (aquest cop Àustria no es queda res) (al mapa es veu bé què es queda cadascú)
De Polònia no en queda gairebé res.. Sorgeix una revolta popular, progressista, la revolta de Kosciuszko, sembla que per fi reaccionen, que veuen que s'estan quedant sense país.... però res, ja no hi ha res a fer..
1793
Polònia desapareix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada