Després de separar-me dels filòlegs hispànics em va trucar en Dobri i em va dir "a les nou, kod konja". A la Trg Republike no hi havia només en Dobri, sinò també la Irena, la montenegrina, i l'Andrea, una alemanya que era a Belgrad i ningú sabia gaire perquè. Van dir-me que els hi hauria agradat dur-me als bars dels vaixells ancorats al Sava, però que com que érem a mitjans de setembre ja estaven tancats. Per compensar-ho van dur-me a un bar a dins d'un edifici, on només s'hi arribava després de prémer el timbre i baixar per unes escales fosques. Darrere la porta d'entrada hi havia un bar com qualsevol dels que et trobes al Raval de Barcelona. A mi m'havien portat a aquell, però sabia que a Belgrad n'hi havia molts més per l'estil
- Irena, per què teniu tants bars d'aquests amagats? - i de nou, dins del meu cap, es barrejaven tot d'històries clandestines i emocionants
- No ho sé, suposo que perquè és guai - em va contestar ella
És clar, perquè no. De fet sí, aquell bar era força guai
Com que l'arribada d'una catalana que viatja sola a Belgrad no parava de cridar l'atenció a tots els amics i coneguts d'en Dobri, el meu amfitrió, sortint del bar vam trobar-nos amb tres o quatre serbis més, que, un cop feta una ruta turística per Belgrad amb cervesa comprada a un supermercat dels oberts les 24h, van insistir per portar-me a beure rakia en un bar molt petit, molt estret i molt fosc on hi havia encara més serbis, que després de mirar-me una estona, van continuar parlant de les seves coses i no em van fer més cas
La sensació de caminar mig borratxa per Belgrad envoltada de serbis que acabava de conèixer estava força bé. A més, a Belgrad m'hi sentia segura. A Kneza Mihaila m'hi vaig passar un parell d'hores caminant amunt i avall, de tant que em va agradar i de bé que m'hi sentia. A Belgrad era com si sempre hi hagués gent, sempre hi hagués moviment, sempre estigués viu i no m'hi pogués sentir mai sola, o desprotegida, o abandonada. Belgrad no feia por a cap hora. Hi ha ciutats que a la nit els carrerons es tornen silenciosos i foscos i les persones amb qui et creues les mires de reüll. Els carrers del Raval a mi de nit em fan por. Faig la volta per les rondes. Però Belgrad no fa por. La gent que em trobava de nit pel carrer senzillament hi era. No feien por, no me'ls mirava de reüll. Eren allà i ja està, no feien res a ningú, només els hi agradava ser-hi, com a mi m'agradava ser-hi
Almenys així em sentia voltant per Belgrad
- Irena, per què teniu tants bars d'aquests amagats? - i de nou, dins del meu cap, es barrejaven tot d'històries clandestines i emocionants
- No ho sé, suposo que perquè és guai - em va contestar ella
És clar, perquè no. De fet sí, aquell bar era força guai
Com que l'arribada d'una catalana que viatja sola a Belgrad no parava de cridar l'atenció a tots els amics i coneguts d'en Dobri, el meu amfitrió, sortint del bar vam trobar-nos amb tres o quatre serbis més, que, un cop feta una ruta turística per Belgrad amb cervesa comprada a un supermercat dels oberts les 24h, van insistir per portar-me a beure rakia en un bar molt petit, molt estret i molt fosc on hi havia encara més serbis, que després de mirar-me una estona, van continuar parlant de les seves coses i no em van fer més cas
La sensació de caminar mig borratxa per Belgrad envoltada de serbis que acabava de conèixer estava força bé. A més, a Belgrad m'hi sentia segura. A Kneza Mihaila m'hi vaig passar un parell d'hores caminant amunt i avall, de tant que em va agradar i de bé que m'hi sentia. A Belgrad era com si sempre hi hagués gent, sempre hi hagués moviment, sempre estigués viu i no m'hi pogués sentir mai sola, o desprotegida, o abandonada. Belgrad no feia por a cap hora. Hi ha ciutats que a la nit els carrerons es tornen silenciosos i foscos i les persones amb qui et creues les mires de reüll. Els carrers del Raval a mi de nit em fan por. Faig la volta per les rondes. Però Belgrad no fa por. La gent que em trobava de nit pel carrer senzillament hi era. No feien por, no me'ls mirava de reüll. Eren allà i ja està, no feien res a ningú, només els hi agradava ser-hi, com a mi m'agradava ser-hi
Almenys així em sentia voltant per Belgrad
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada