Sóc a classe de Lingüística, per exemple. Sempre sec al mateix lloc, perquè la taula (si és que es pot considerar una taula, allò) del costat té una marca damunt la fusta que sembla feta amb una planxa de les antigues. Sí, aquest és el motiu principal per seure en aquella cadira. A Teoria de la literatura també sec sempre al mateix lloc perquè la meva cadira és l'única llisa, les altres tenen unes barres de fusta molt incòmodes
Bé, doncs sóc a classe de Lingüística, al meu lloc de sempre, i parlem dels indoeuropeus. Que van venir, amb les seves pells i el seu cabell brut i les dents mal posades, d'algun lloc entre els dos mars. I al cap se'm dibuixa, en algun punt indeterminat entre els meus ulls i el fragment de cervell dedicat a dibuixar coses, el mapa que correspon a aquella zona del món, la diagonal que fa cap a la dreta, les línies frontereres dels països a l'actualitat, una ratlla d'una serralada que també va en diagonal cap a la dreta, fins i tot se m'apareixen escrits en lletra d'impremta els noms dels dos mars, les inicials en majúscula i la resta en minúscula, en línia recta damunt les aigües blau-cel
Això mola molt

Després tinc classe d'italià i el professor ens parla en italià i em sembla que vaig a classe ben bé per sentir parlar en italià. Si no sento parlar l'italià, l'enyoro. Pensava l'altre dia quin és el meu país preferit. Perquè de la mateixa manera que tinc un riu preferit (el danubi), una serralada preferida (els balcans) i un mar preferit (el negre), no tinc un país preferit. No puc escollir entre Sèrbia, Bòsnia-Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Albània, Macedònia o Bulgària. No puc escollir entre Txèquia, Eslovàquia, o Polònia. No puc escollir entre Rússia, Bielorússia o Ucraïna. Però sí que podria escollir, sense cap mena de problema, entre espanya, portugal, frança, anglaterra, alemanya, àustria, hongria, suïssa, noruega, etcetcetc -poseu aquí la resta de paísos del món, encara que només n'hagi citat d'europeus-. I escolliria itàlia. Itàlia és, amb diferència, el país del món on m'hi he estat més temps -després de catalunya-. I per alguna cosa serà. Itàlia mola

Al vespre el meu company de viatge a Eslovènia em diu per missatge que s'ha trencat el peu. Dos dies més tard (avui) el truco i no és res, un esginç que es va fer en un assaig, se li va quedar el peu clavat a terra i li va caure al damunt tot el pes del seu cos, però que per la setmana que ve segurament ja estarà

L'endemà al matí me'n vaig a demanar informació. Em diuen que bé, que allà, com a molt, em poden buscar la web de l'ambaixada de sèrbia. Però que segurament, per anar-hi menys de tres mesos, no em cal res especial. Que truqui a l'ambaixada o al consulat de barcelona. Després volto pel Raval fins que trobo la llibreria Central i alguns llibres que no pretenia encara trobar-me, però que ja que me'ls he trobat, me'ls autoregalo

I paesi tuoi. Cesare Pavese
Malá Strana. Jan Neruda
Paisaje pintado con te. Milorad Pavic