Sobre perdre's pel món

Mirem els mapes, el de carreteres de la michelin i el de trens que vaig treure d'una web. Mirem el calendari. Cada nom de poble, l'escric damunt del google i que en busqui imatges. A tot arreu ens hi aturaríem. Ell es veu a venir que morirem congelats de fred en algun poblet dels alps eslovens, amb les motxilles cobertes de rosada entre les nostres cames. Això és una bajanada, li dic. Sempre podem entrar al bar del poble, posar ulls de xai apunt de ser degollat i dir: sobe... (habitació en eslovè, vaja). No ens faran dormir al carrer, no? Els pobles petits, ja les tenen, aquestes coses.. I jo faig cara de bona persona. De persona innocent i perduda enmig d'aquest món enorme i despietat. De debó que faig aquesta cara. És útil. La gent m'ajuda sempre i em pregunta si aquella cua és la correcte per facturar les motxilles a l'avió que se'n va cap a.. cap on sigui, o com es fa per anar a tal carrer. També faig cara de saber on són les coses, encara que sembli contradictori amb el que acabo de dir

Un amic, un amic argentí, em deia que quan se'n va anar a viure a Buenos Aires va passar una temporada que es dedicava a passejar pels barris més perillosos de nit. Em va dir que quan es creuava amb algú que feia mala pinta, es posava a cantar, a xiular, a caminar decididament, com si fos el rei d'aquell barri, com si se'l conegués de tota la vida, com si sabés què es trobaria al girar per una cantonada, encara que s'hagués perdut i s'estigués morint de por. Deia que així no li passava mai res. Jo també ho faig, ara, això. Quan em perdo, faig com si m'ho conegués. Miro el mapa abans d'endinsar-me on sigui, si és que tinc mapa, que no em vegi ningú que el miro, me n'aprenc un parell de noms i de direccions, ben ràpid, i apa, com si hagués nascut allà

Així també és molt més divertit. El millor de quan vas a un lloc no és visitar les coses que s'han de visitar, sinó fer-te teu aquell lloc. Almenys per mi funciona així. Per això m'agrada tant viatjar i em sento cómode a tot arreu. Perquè em faig meus tots els llocs on vaig i tinc la sensació que podria aturar-me i instal·lar-me a qualsevol lloc del món, si mai em vingués de gust fer-ho