Sisi, acabadeta de tornar. Que encara sento la velocitat als peus de l'avió aterrant a Girona. Així d'aplicada sóc amb aquest bloq. Que sí que sí. Que a més, què collons, ahir a la nit vaig descobrir que tinc tres putus dies de festa de classe, i jo sense saber-ho, veient-me allà com una cabrona a rus a primera hora del matí.. Re re, que això, que acabo de tornar i només em surt dir (i així faig també un petit homenatge al meu benvolgut company de viatge):
- hosti titu! això és l'hòstia!!
i més detalls, quan hagi respirat
P.D - per cert. Les fotos que acompanyaran (suposo) els posts, són tretes d'internet. És que anàvem sense càmera. Som així de guais, què passa
- hosti titu! això és l'hòstia!!
i més detalls, quan hagi respirat
P.D - per cert. Les fotos que acompanyaran (suposo) els posts, són tretes d'internet. És que anàvem sense càmera. Som així de guais, què passa
4 comentaris:
senyoreta, fer propaganda del blog que hom escriu és un exercici fastigós, però no m'en puc estar de convidar-la a llegir L2P, on potser torbarà una noticia que l'interessarà.
salut!
deixi'm respirar una estona més i llegiré la notícia amb molt de gust, no en dubti (dovlatov, oi?)
el que és fastigós (diria "lleig", però ja que vostè utilitza "fastigós", ho deixarem així), el que és fastigós, doncs, és que el primer comentari al bloq que em fa en tota la història de comentaris que m'ha fet, sigui per fer-se propaganda
però com diu quan firma, vostè "s'ho-val", i li perdono si em perdona aquest horrible acudit
Va, dona, no se m'enfadi. Em feia il.lusió comentar-li això del Dovlàtov...
Li donaré un nom, per a que em redimeixi; llegeixi's un tal Aleksandar Hemon.
fet!
Publica un comentari a l'entrada