Aventures per Eslovènia (10a part i última)

Ssec davant l'adriàtic, a Koper, en un banc de respatller molt alt, fa bon dia i puc veure la costa italiana

(de Ptuj a Ljubljana)

A Ptuj, doncs, vam pujar al tren mentre a fora nevava més i més. De Ptuj a Ljubljana vaig flipar. Flipar. El tren era de compartiments, com el que em va dur de Ljubljana a Belgrad, i per la finestra no parava de nevar. Era com ser dins d'una postal de nadal, amb les branques dels arbres inclinades pel pes de la neu, les teulades i els camps de color blanc, i les basses més petites que ja s'havien glaçat. L'aigua del Sava corria congelada pel costat de la via del tren. Fins i tot vaig veure un grupet de cèrvols! Nevava tant que, uns metres més enllà d'on passava el tren, ja no es veia res. Podies imaginar-te una plana infinita, fomentada per la llumeta d'una casa que semblava que estés quilòmetres lluny. Si a alguna estació hagués vist el nom del poble escrit en cirílic i l'home que venia menjar i begudes m'hagués parlat en rus, no m'hauria sorprès gens. En jordi va comentar: és com fer el transsiberià! i vaig pensar que oi tant que sí!


(de Ljubljana a Koper)

De Ljubljana -on seguia nevant- vam anar cap a Koper, també en tren -de fet, era el mateix. Una mica més enllà de Postojna, però, l'estació de l'any va canviar. D'hivern vam passar a tardor. Queia aquella pluja malaltíssa de la tardor, els troncs eren llargs i prims, amb moltes branques i poques fulles, els camps eren de gespa taronja i seca, els caminets beix enfangats,... en fi, paisatge típic de tardor. Quan començàvem a sentir de nou la primavera, el tren va arribar a Koper. Però volíem anar a Portorož (no aneu a Portorož) perquè ens n'agradava el nom (no aneu a Portorož).


(i de Koper fins a Portorož)

Un taxi-bus (quina competència més deslleial..) ens va dur fins a Portorož (no hi aneu). El taxi-bus es va aturar davant d'un hotel enorme. Ingenus de nosaltres, vam preguntar al conductor
- center?
i va respondre
- sí
Vale, si voleu visitar la costa eslovena, feu-ho, però cony, no aneu a Portorož. Si voleu passar-vos el dia a l'hotel-spa, al casino, a la minsa platja, doncs.. no, tampoc val la pena desplaçar-se fins a Portorož


(a més de no ser gaire maco..)


(.. hi fa molta pujada)



(marxem! xino xano cap a Piran)

L'endemà vam anar a Piran i com que és molt a la vora, hi vam anar a peu. Piran.. Piran.. Piran sí que fa goig! Anant cap allà, des de dalt del turonet, a la dreta hi véiem itàlia i a l'esquerra croàcia. I a darrere les muntanyes hi havia àustria. I nosaltres érem a eslovènia. Veure tants paísos des d'una merda de turonet és una sensació ben estranya..


(només feia falta girar el cap a una banda i altra per veure paísos)

A Piran, que és preciós i és una passada i hi heu d'anar, em vaig asseure a la punta i vaig mirar al mar. A l'altra banda.. pensava. A l'altra banda hi ha venècia.. i a Venècia hi era jo, ara fa uns anys, tot mirant cap aquí i pensant en iugoslàvia (encara que, justament, Piran ja no era iugoslàvia quan jo ho mirava des de Venècia, però són petits detalls tècnics que no anulen el significat..)


(algun lloc de Piran)

Iugoslàvia..
els balcans..
l'adriàtic..
el mar negre..
l'est..

Ara podria afegir encara un post de viatge, com vam anar de Piran a Koper, i de Koper a Venècia per tornar cap a casa (i de com, n'estem pràcticament convençuts, vam creuar-nos amb en marichalar a venècia un parell de vegades)


Però els deixarem aturats en aquest moment, en que sec en una enorme pedra blanca, a la punta més punta de Piran, a l'occident de l'orient, i miro cap a l'altra banda de mar, però no penso en què hi ha allà, sinó en que ja sóc aquí. I obro la boca per dir alguna cosa i només em surt: uala

(fi)

Koper, 24 de març
davant l'adriàtic, havent dinat fatal