Casualitats

Crec que l'encadenament més gran de casualitats mai viscudes l'he viscut a Eslovènia

Concretament a Ptuj, encara que suposo que va començar a Maribor

Passejàvem per Ptuj. En Jordi portava uns dies molt pesat que volia una llibreta i ens dirigíem a un Mercator (a Eslovènia només hi ha supermercats Mercator i Spar) perquè ens havia semblat veure-hi, a l'entrada, una papereria i una perfumeria (també necessitàvem un pot de sabó). Just al costat de l'entrada del Mercator hi havia un home tocant una mena de llaüt. Cridava l'atenció perquè tocava un llaüt i a més vestia com si fos l'època en què es tocaven. I ens va cridar encara més l'atenció perquè l'havíem vist el dia anterior a un carrer de Maribor
- Ja és casualitat - ens vam dir - que aquest músic de carrer tan peculiar hagi vingut fins a Ptuj el mateix dia que nosaltres. Dóna-li alguna moneda, no? ja que ens ha seguit fins aquí - vaig afegir
- No - em va respondre - que necessito els diners per comprar una llibreta

Vam entrar al Mercator-papereria-perfumeria, i mentre ell buscava una llibreta jo comprava un pot de xampú. Vaig agafar el més barat, valia alguna cosa amb dinou cèntims

Mentre anava a pagar, va venir en Jordi, que no havia trobat cap llibreta a la papereria. La dona de la perfumeria se la veia molt apurada de canvi, o sigui que vaig decidir donar-li un bitllet de cinc i els vint cèntims. Recordeu que valia alguna cosa amb dinou cèntims. Però jo no tenia cap moneda de vint cèntims, i tampoc arribava als dinou. En Jordi me'n va donar una de vint de la seva cartera (recordeu que en Jordi tenia els diners molt justos, que no havia volgut donar res al músic de carrer). La dona, tot remugant perquè no tenia canvi de res, va anar a demanar-ne a una seva companya

Amb en Jordi vam comentar el fet, que la dona fos tan antipàtica i aquestes coses, sense donar més transcendència a la conversa. Quan va tornar, va agafar-me el bitllet de cinc i va passar de la moneda de vint cèntims que jo li havia ofert amablement, tornant-me un munt de monedetes petites de canvi. Com que no l'havia volgut, em vaig guardar la moneda de vint cèntims a la cartera de nou, amb les altres monedes

A l'altra banda de carrer, sortint del Mercator, hi havia una altra papereria i vam entrar per buscar una llibreta. Una llibreta normal, demanava en Jordi, la més normal que tinguis, d'aquelles quadriculades din-a4. La venedora li va ensenyar una filera de llibretes i ell va cridar-li l'atenció una de color taronja. La va agafar i la va anar a pagar

La llibreta valia 2'47

Ja és un preu estrany, ja..

Va obrir la cartera i va veure que hi tenia, només, una moneda de dos euros, dues de vint cèntims i dues de cinc cèntims. Ja és casualitat, va tornar a pensar, que tingui 2 amb 50. Mentre agafava les monedes de cinc cèntims va adonar-se que de fet, una no era de cinc cèntims, sinó de dos cèntims. Merda, va pensar, ara no en faré prou. Llavors va tornar a pensar (el cap humà no va sempre a la velocitat que volem) que una moneda de cinc cèntims amb una de dos cèntims sumava set cèntims

O sigui, a la cartera hi duia, exactament, 2 euros amb 47 cèntims. El que valia la llibreta. Un preu raríssim, a més

Va pagar, mig alucinat

- Crec que no m'havia passat mai això, tan exacte

Vam sortir al carrer i a fora hi havia l'home que tocava el llaüt

- Laura - em va dir - els vint cèntims del xampú que la dona no t'ha acceptat.. te'ls has quedat tu al final? (recordem que aquells vint cèntims, de fet, eren seus)
- Sí..
- O sigui, que si me'ls hagués quedat jo, no hauria tingut el preu exacte de la llibreta..
- I si el xampú no hagués valgut alguna cosa amb 19 cèntims jo no te'ls hauria demanat..
- I si hagués donat els vint cèntims al músic de carrer, t'hauria donat una altra moneda de vint cèntims i no n'hauria tingut prous per la llibreta..
- I si no l'haguéssim vist el dia anterior, no t'hauria proposat de tirar-li una moneda..

Així doncs, flipant per les casualitats, vam decidir tancar el cercle

Quan vam passar per davant l'home que tocava el llaüt li vam tirar dins la funda de l'instrument, dissimuladament, la moneda de vint cèntims