Aventures per Eslovènia (9a part)

Un altre bar, a tocar de l'adriàtic, amb vistes a Trieste i els peus a Piran, bevent cafè, amb un guant a la mà amb que no escric, i els dits de la mà amb que escric encarcarats pel vent fred

De Maribor vam anar a Ptuj.. Com més dies fa que viatgem, més em costa diferenciar uns llocs dels altres i crear records concrets. De Maribor a Ptuj s'hi va per una carretera recta que passa pel mig d'una plana poc espectacular, amb molts pobles de cases noves al voltant d'ella, res que cridi especialment l'atenció


(com podeu veure, no ens cansàvem mai gaire..)

Arribem a Ptuj, trobem on dormir... Visitem Ptuj. Ptuj també té cases velles, carrers empedrats, un parell d'esglésies amb el campanar a l'eslovena i un castell on hi bat el vent. M'agrada el vent, pugem al castell, seiem al banc. Tanco els ulls i sento el vent que passeja per Ptuj, obre portes i les tanca, dóna copets a les finestres, camina -vagareja- pels carrerons i et sorpren a les cantonades. Després obro els ulls i veig el Drava (que s'eixampla cap a la banda esquerra i fa un llac), un parell de ponts per on hi passen els cotxes, uns turons, i teulades inclinades de totes les alçades i mides, cap aquí i cap allà, perquè quan plogui l'aigua balli per damunt del poble abans de caure a terra


(el vent passejava per aquí al mig)

Ens vam passar dues hores dinant. Després ens vam passar dues hores dins d'un bar enorme i amb la música molt forta. Mola, passejar per eslovènia de bar en bar bevent cafè. En fi, així que pugui explicar de Ptuj no em ve gaire res més al cap... Ah sí, fins l'endemà


(des d'aquest preciós i enorme bar vaig escriure això)

L'endemà havíem d'anar de Ptuj a Ljubljana, canviar de tren fins a Koper i agafar un bus fins a Portorož, és a dir, creuar el país d'una punta a l'altra. Per motius tècnics, havíem d'agafar el tren a 3/4 de 7 del matí. Ens vam llevar molt d'hora i a fora començava a nevar. I quina manera de nevar! Penseu que jo sóc de Girona, i que nevi és l'aconteixement de l'any. M'agrada la neu i em poso nerviosa quan veig nevar, de tant que m'agrada. Salto i canto: neva! neva!, per si algú no se n'ha adonat. O sigui que amb la capelina posada i la motxilla a l'esquena, saltava cap a l'estació de trens, intentant no fotre'm de morros contra el terra, i cantant: neva! neva! L'estació estava recoberta de neu i jo flipava molt. Pensava que la neu no té res de rodona, més aviat sembla que algú estigui rallant un enorme bloc de gel. Les petjades a la neu.. res res, que nevava




(una petita mostra de l'Eslovènia nevada..)

[permeteu-me que li comenti a en jordi, que seu a davant meu fotent-se el tercer cafè amb llet del dia, si li sembla bé anar a dinar alguna cosa per aquí Piran, i segueixo amb el post més tard. Val a dir que la costa italiana ha desaparegut sota la pluja i l'horitzó és color blau-difuminat]

Piran, 23 de març
bar, just abans de dinar