Primer, posa la música
Tot és blau-cel i la mà es difumina a la punta del meu braç. El bellugo fent crol, fent la granota, o algun altre estil de natació que desconec, sempre els confonc. El cas és que el braç surt del blau-cel fent un angle recte i la mà difuminada entra al blau-cel sense gairebé moure l'aigua. Un nen s'acosta a la corda que separa els carrils cada vegada que passo per la seva vora. Gospođa! crida quan passo pel seu costat, i mou els peus i em fa oscil·lar i el braç no em surt fent angle recte. La tercera vegada que m'ho diu, em bellugo per sota l'aigua com si fos un peix -una sirena- i li faig pessigolles a la panxa. Sento que el nen riu a través del tel de l'aigua i ja no em crida més Gospođa!
Després vaig als vestidors. Hi ha tot de senyores amb els pits penjants i la goma de les calces blanques per sobre el melic. En aquest moment, mentre una dona es passa la tovallola per sota una cuixa, em pregunto qui va ser el primer que va relacionar els vestidors de dones amb l'erotisme
Surto del gimnàs i l'aire m'enganxa el cabell moll a la pell
El meu pis està a Beograd, a Novi Beograd. No és gaire gran i té la barana de l'escala de color vermell. És molt enlaire i des de la finestra es veu el Danubi. El sol es pon a la meva esquena i des de Kalemegdan el miren i s'enamoren. El pis ni m'agrada ni em desagrada, no està malament i tampoc està bé. El primer que vaig pensar, quan vaig veure el bany, va ser que hauria de comprar una cortina per la dutxa. No entenc quin problema té, la gent dels Balcans, amb les cortines de les dutxes. En compraré una de colors, blau-cel, amb papallones taronges i roses i verdes. Miraré el Danubi cada dia quan em desperti. El Danubi o potser el Sava. Faré lliscar la mà per la barana de color vermell mentre pujo cap al meu pis de Novi Beograd, a Beograd
El sol s'acaba de pondre i jo camino cap a la feina, en un bar-vaixell ancorat a l'illa que hi ha al mig del Sava. Em passaré la nit omplint gots de rakija, vodka, viski sa coca cola, malibu s ananasom. O tornaré a casa mentre el sol es pon, després d'haver-me passat la tarda servint kafu i kafu s mlekom, coca cola i sok ananasa. Tant se val
Mentrestant segueixo a Barcelona. Mentrestant, de Belgrad, en miro el mapa. Mail per aquí, mail per allà, aviat sabré exactament què vaig a fer-hi, a Belgrad, i a on viuré, de Belgrad, i quin dia vaig i quin dia en torno, de Belgrad
Tot és blau-cel i la mà es difumina a la punta del meu braç. El bellugo fent crol, fent la granota, o algun altre estil de natació que desconec, sempre els confonc. El cas és que el braç surt del blau-cel fent un angle recte i la mà difuminada entra al blau-cel sense gairebé moure l'aigua. Un nen s'acosta a la corda que separa els carrils cada vegada que passo per la seva vora. Gospođa! crida quan passo pel seu costat, i mou els peus i em fa oscil·lar i el braç no em surt fent angle recte. La tercera vegada que m'ho diu, em bellugo per sota l'aigua com si fos un peix -una sirena- i li faig pessigolles a la panxa. Sento que el nen riu a través del tel de l'aigua i ja no em crida més Gospođa!
Després vaig als vestidors. Hi ha tot de senyores amb els pits penjants i la goma de les calces blanques per sobre el melic. En aquest moment, mentre una dona es passa la tovallola per sota una cuixa, em pregunto qui va ser el primer que va relacionar els vestidors de dones amb l'erotisme
Surto del gimnàs i l'aire m'enganxa el cabell moll a la pell
El meu pis està a Beograd, a Novi Beograd. No és gaire gran i té la barana de l'escala de color vermell. És molt enlaire i des de la finestra es veu el Danubi. El sol es pon a la meva esquena i des de Kalemegdan el miren i s'enamoren. El pis ni m'agrada ni em desagrada, no està malament i tampoc està bé. El primer que vaig pensar, quan vaig veure el bany, va ser que hauria de comprar una cortina per la dutxa. No entenc quin problema té, la gent dels Balcans, amb les cortines de les dutxes. En compraré una de colors, blau-cel, amb papallones taronges i roses i verdes. Miraré el Danubi cada dia quan em desperti. El Danubi o potser el Sava. Faré lliscar la mà per la barana de color vermell mentre pujo cap al meu pis de Novi Beograd, a Beograd
El sol s'acaba de pondre i jo camino cap a la feina, en un bar-vaixell ancorat a l'illa que hi ha al mig del Sava. Em passaré la nit omplint gots de rakija, vodka, viski sa coca cola, malibu s ananasom. O tornaré a casa mentre el sol es pon, després d'haver-me passat la tarda servint kafu i kafu s mlekom, coca cola i sok ananasa. Tant se val
Mentrestant segueixo a Barcelona. Mentrestant, de Belgrad, en miro el mapa. Mail per aquí, mail per allà, aviat sabré exactament què vaig a fer-hi, a Belgrad, i a on viuré, de Belgrad, i quin dia vaig i quin dia en torno, de Belgrad
1 comentari:
hola! he de dir-te que m'agrada molt el teu blog. Compartim l'afició als països eslaus, el dima bilan surt al teu blog, dissabte vaig a sèrbia (només x 15 dies) M'ha fet gràcia escriure't un missatge, jo tb tinc un parell de blocs. Jos ne znam ako zivis u Beogradu, mozemo da se sretnemo! :D
Publica un comentari a l'entrada