L'altre dia vaig llegir-me Siddharta, d'en Herman Hesse, i no em va agradar. El vaig trobar de casualitat i com que era curtet, me'l vaig llegir en un parell de tirades
Avui m'he trobat, també de casualitat per casa, el de Tao Te King, i com que també és curtet, me'l llegiré també d'un parell de tirades
(ho intento, però no em sento atreta per les cultures orientals. Em queden massa lluny, no les entenc)
11 comentaris:
Vaja, Siddharta en un parell de tirades passi, però el Tao Te King si el llegeixes en un parell de tirades no entendràs absolutament res de res, doncs és un llibre per pensar més aviat que una lectura recreativa (si ho planteges així difícilment t'arribarà a agradar).
Sí, me n'he adonat al llegir-ne les primeres pàgines :P
osti doncs a mi siddharta, la primera part, pero, em va encantar, pero vai cagarla al seguir llegint, pq la segona part ja sem va fer massa pesat. el que passa que potser tho vas trobant tot massa facilment.
pero la idea de la primera part, a mi em va agradar molt.
jo entenc mes les cultures orientals, que no pas la propia, ho trobo tot mes coherent, amb mes sentit que no pas el que vivim
No voldria pas que t'ho prenguessis com un atac personal, perquè ja saps que no és això, sinò l'espurneta que m'ha fet saltar un seguit de coses que fa temps que penso :P
Bé, entre entendre una cultura i trobar-li coherència hi ha un cert matís. De totes maneres, no trobo cap mena de coherència a la cultura actual japonesa. I el mateix amb la xinesa. I tantes d'altres d'aquells paísos que queden a la dreta del mar caspi. Cada cop que surt alguna notícia relacionada amb aquests paísos, em quedo flipant davant la televisió
La cultura europea, l'entenc. Puc arribar entendre com hem arribat al punt on som. Històricament, m'ho conec. Que no accepti certs aspectes, això ja és tot un altre tema. Que no accepti les matances de la 2GM no vol dir que no pugui arribar a entendre'n els motius o el perquè s'hi va arribar(o com a mínim, a tenir una certa sensació a que ho puc intuir)(que no estar-hi d'acord, repeteixo).
Per què, de quina coherència parlem? De la manera de voler viure? La de conviure? La de donar un sentit concret a la vida i aquestes coses?
Avui feien un documental sobre ximpanzés i sortia l'escena típica del matxo dominante. Si uns ximpanzés, sense un nivell de societat tan sofisticat com el nostre, ja es barallen per una branca d'arbre, què no farem els humans, que tenim tantíssimes branques d'arbre?
En fi. En canvi, de les cultures orientals, per desconeixement, no sé trobar el camí que salta de, no sé, el tao-te-king (no cal haver-se'l llegit, tampoc, per saber de què va), fins a, jo què sé, la Birmània que surt ara a les notícies
No sé, crec que tenim al cap (els occidentals) una imatge que ens hem fet nosaltres (els occidentals) de la seva cultura (l'oriental, així, a grans trets), plena de mistiscisme i blablabla, i, ja et dic, per desconeixement, no sé fins a quin punt és certa, i em pregunto si no és, senzillament, la imatge que ens hem muntat nosaltres, com una oposició a la nostra pròpia cultura
osti leanan, no mesperava que el meu comentari calés tant jaja pero ja magrada.
tens tota la rao, sincerament jo em descobreixo a mi mateixa creient en una idea sobre una cultura (la oriental) mes aviat pintada al meu gust, per creure que es possible viure de manera diferent al que fem nosaltres. suposo que per aixo deia que les entenc les cultures orientals, perque, si mes no, amb prou feines en conec alguns detalls historics.
no obstant, el poc que conec dalgunes cultures orientals, sobretot centrat en medicina i alimentacio, la visio que tenen em sembla molt mes valida que la que tenim els occidentals. idees tan bàsiques com la prevencio mes que la curacio, la nutricio mes que lalimentacio, la funciolanitat dels aliments, l'aprofitament del que els ofereix la natura, o el vetllar per la relacio entre cos-ment i natura, no ho se, es mes aviat a aixo al que em referia.
de totes formes tens molta rao en el que dius, i el meu comentari no ha estat ben expressat, perque obviament entenc mes la propia cultura que l'aliena.
de totes formes, espero que entenguis a que em refereixo.
sí t'entenc, clar que t'entenc, de fet crec que ja t'havia entès al primer comentari, però m'has servit d'excusa per treure tota la resta, o sigui que t'ho agraeixo :)
el que em pregunto és si tot això que dius encara és cert allà, i si fer prevaldre la prevenció a la curació, la nutrició a l'alimentació, etcetc (potser parles d'acupuntura, i coses així), només són coses-idees que hem exportat d'allà nosaltres, però que allà ja no s'utilitzen, o s'utilitzen de manera diferent a com les exportem després nosaltres aquí. La veritat és que no en tinc ni idea, potser tu en saps més coses que jo
Vull dir que potser estem agafant només parts culturals de fa uns anys i considerant-les com a actuals seves, com si ells vinguessin aquí i compressin un llibre de remeis de l'àvia i diguessin, ah, doncs mira quin coneixement tenen de les plantes
Algun cop algú em va explicar que el menjar xinès, tal com el coneixem nosaltres quan anem a un restaurant xinès, no és el que mengen ells a xina, sinó, senzillament, l'adaptació que van fer del seu menjar quan van venir aquí
En fi.. el tema dóna per molt, i seran benvinguts tants comentaris-parrafada com vulguis :)
es cert, conec un noi xines, i em va dir que no te res a veure el menjar, de fet, seria com un mcdonalds de menjar xines.
sobre el que dius, de si encara avui en dia perduren aquestes idees, doncs, diria que si, pero no de la mateixa manera, ja que s'han occidentalitzat, per exemple, en temes de medicina, de totes formes la practica de la medicina tradicional chinesa (que inclou la tecnica de l'acupuntura, com be deies)segueix viva, i d'alguna manera intnten fusionar totes dues practiques (les tecniques de diagnostic occidental amb els tradicionals xinesos).
el que passa que els occidentals exportem les idees (tradicionals) i ens creiem que la seva actualitat es basa en aixo. i no, tenim una imatge de la india molt rural, molt mistica, amb molta olor d'encens (i jo la primera que mho crec) quan en realitat la india es un dels paisos amb millors informatics del mon.
Per tant, ells tmb s'han occidentalitzat, (parlo dels temes que conec una miqueta de res) llavors, suposo que el que fem els occidentals es recuperar i exportar les idees mes "pures" (en el sentit de menys contaminades) daquelles cultures.
aixo te un risc, i es creure que representen la realitat. en formen part, pero no la representen al 100%.
A mes, per molt que s'exportin idees o practiques duna altra cultura, mai sera el mateix, pq sera vist des dun punt de vista cultural diferent, i no podrem donarli el mateix sentit ni la mateixa profunditat. suposo que dalguna manera es el que ha passat amb els fideus tres delicies, que no tenen res a veure amb els originals jaja
responent al teu missatge, ara que me lhe tornat a llegir, ja que mhe anat molt per les branques xD
ens quedem amb el que ens interessa, i ens fem idees massa idiliques. de la mateixa manera que les espanyoles vestim amb vestits de topos i peinetes, ells no es deuen passar el dia fent tai chi o bebent te pu erh, es la imatge que ens muntem.
de totes formes, i torno al principi del que deia, hi ha certes idees que deuen (ho vull comprovar, veientho) prevaler en la seva manera de veure la vida, i es aixo el que jo agafo, son coses que no es veuen, pero que els marquen i els diferencien de nosaltres.
nosaltres agafem el que es veu, i ens deixem per cami tota la profunditat que comporta. em refereixo a aixo, potser certes practiques ja no es duen a terme igual que abans, pero les idees be que han hagut de calar en la seva forma de viure (no nestic segura, pq com molts de noslatres coneixem el que ens ensenyen). el que no et se respondre es si aquestes idees, aquesta forma de viure, realment esta present avui en dia en la seva vida diaria.
ara m'has fet pensar en un home paquistanès que em va ensenyar un video d'un casament del Paquistan. En un moment donat va assenyalar al nuvi dient-me que era el seu germà, i llavors va afegir:
- mai puc parlar amb la meva família, quan els truco
- per què? - li vaig preguntar
- perquè el meu germà sempre està connectat a internet!
i jo que no podia evitar imaginar-me'ls passejant pels carrers de la capital amb elefant..
(després penso en quan una noia del canadà intentava explicar-me, perquè jo era de la vella europa, quina diferència hi havia entre un supermercat i una fleca al costat d'una fruiteria)
explica'm més coses! XD (quins ingredients té, per exemple, l'arròs tres delicies?)
jajaja fa gracia pq ens aferrem a lo tradicional, pq es com mes bonic als notres ulls, que s'assemblin a nosaltres (amb aixo d'internet) no te tanta gracia, mola mes veurels sobre un elefant jajaja
doncs larros tres delicies segons "frudesa" porta: arros, gambes, truita, permil dolç, panis, pesols, pastanaga i alguna cosa mes xDDD
pero segur que alla a la xina ni existeix!
doncs si tinteressen una mica aquests temes, et recomano un documental (es mooool llarg i potser es fa una mica pesat) que es diu ayurveda, que parla sobre la medicina tradicional india, basada en les plantes i aixo. es bastant interessant. (el trobaras en aquest link http://documentalesatonline.blogspot.com/
)
hi surt un home hindu, al qual visiten molts molts malalts (molts dels quals porten radiografies i diagnostics com els nostres)que fan una cua inmensa cada dia pq es veu que el que recepta cura qualsevol cosa, en la dosis adequada. i el que recepta son escorces d'arbres.
nose, no se masses coses sobre aquests temes la veritat, el que si se, que a diferencia de tu jeje, a mi si que matrauen, mes aviat les idees, que no pas la cultura en si
Publica un comentari a l'entrada