Uns dies abans de marxar cap a Belgrad vam anar a fer un cafè amb en Santi, que de tant en tant apareix firmant comentaris al bloq i que és un altre flipat dels Balcans, d'això ens coneixem. Em volia deixar quatre llibres perquè me'ls llegís i a veure què tal. Són els següents
This is serbia calling, de Matthew Collin, que parla sobre com va aparèixer l'emissora de ràdio B-92 (molt coneguda allà, i que ara també tenen un canal de televisió i que podeu mirar en directe aquí si us fa il·lusió)
Massa tard per a Cèlia, de Teresa Pàmies, que explica uns dies o unes setmanes o una temporada que va ser a Eslovènia
Tan lluny com els peus em portin, de Josef Martin Bauer, d'un senyor que s'escapa d'un camp de treballs forçats a Sibèria
Cafè balcànic, de Franscesc Miralles, un tio que va a fer viatges per Croàcia i Eslovènia sense posar-hi gaire passió
Li vaig dir que marxava al cap d'uns dies, que no me'ls podia endur tot i que es quedarien a la meva habitació buida fins al setembre i fins que me'ls pogués llegir. Em va dir que no passava res (si no vas dir això i la conversa és tota fruit de la meva imaginació diga-m'ho i te'ls torno quan vulguis ;)
Així doncs vaig pensar que me n'enduria només un i vaig decantar-me per el Sèrbia Calling per dos motiusm, un lògic i un que, més que il·lògic, n'hi diria ingenu)
El lògic és el que és més lògic, era l'únic que parlava sobre Sèrbia, que era on jo me n'anava
El motiu ingenu es basava en que no volia endur-me res escrit en català o castellà per llegir, que si me n'anava a Sèrbia, no volia res d'aquí. Així doncs, un cop la Laura va ser a Sèrbia, va enyorar molt tenir alguna cosa per llegir que pogués entendre bé, com a mínim durant les primeres setmanes, per això es va aferrar a una revista en italià que voltava pel pis i que havien comprat perquè regalaven un bolso, unes sandàlies, o alguna cosa així. Passades les primeres setmanes ja no vaig llegir res, i la revista en italià i també el This is Serbia calling es van quedar arraconats i confesso que només n'he llegit una cinquantena de pàgines i les llistes d'èxits musicals de cada any que hi ha a l'annex del darrere (del 91 al 2000)
No l'he deixat perquè sigui un mal llibre, només que vaig tenir altres coses a fer
Un cop a casa, i tornant al que volia dir (m'embolico) vaig agafar el Cafè Balcànic, perquè era més primet que els altres, d'un tio que m'ha anat caient malament a mesura que llegia el llibre. Hi ha més palla que altra cosa. No és un típic llibre de viatges, però si els llibres de viatges en general ja són força dolents, aquest que no arriba ni a llibre de viatges sinò a recopilació d'anècdotes de la seva vida sense gaire interès, doncs què voleu que us digui.. El punt que fa que me'l continui llegint és que ha fet coses que jo també he fet, i mira, fa gràcia, i ha estat a llocs on també he estat i mira, també fa gràcia
Els altres dos encara no els he obert o sigui que no en puc dir res
This is serbia calling, de Matthew Collin, que parla sobre com va aparèixer l'emissora de ràdio B-92 (molt coneguda allà, i que ara també tenen un canal de televisió i que podeu mirar en directe aquí si us fa il·lusió)
Massa tard per a Cèlia, de Teresa Pàmies, que explica uns dies o unes setmanes o una temporada que va ser a Eslovènia
Tan lluny com els peus em portin, de Josef Martin Bauer, d'un senyor que s'escapa d'un camp de treballs forçats a Sibèria
Cafè balcànic, de Franscesc Miralles, un tio que va a fer viatges per Croàcia i Eslovènia sense posar-hi gaire passió
Li vaig dir que marxava al cap d'uns dies, que no me'ls podia endur tot i que es quedarien a la meva habitació buida fins al setembre i fins que me'ls pogués llegir. Em va dir que no passava res (si no vas dir això i la conversa és tota fruit de la meva imaginació diga-m'ho i te'ls torno quan vulguis ;)
Així doncs vaig pensar que me n'enduria només un i vaig decantar-me per el Sèrbia Calling per dos motiusm, un lògic i un que, més que il·lògic, n'hi diria ingenu)
El lògic és el que és més lògic, era l'únic que parlava sobre Sèrbia, que era on jo me n'anava
El motiu ingenu es basava en que no volia endur-me res escrit en català o castellà per llegir, que si me n'anava a Sèrbia, no volia res d'aquí. Així doncs, un cop la Laura va ser a Sèrbia, va enyorar molt tenir alguna cosa per llegir que pogués entendre bé, com a mínim durant les primeres setmanes, per això es va aferrar a una revista en italià que voltava pel pis i que havien comprat perquè regalaven un bolso, unes sandàlies, o alguna cosa així. Passades les primeres setmanes ja no vaig llegir res, i la revista en italià i també el This is Serbia calling es van quedar arraconats i confesso que només n'he llegit una cinquantena de pàgines i les llistes d'èxits musicals de cada any que hi ha a l'annex del darrere (del 91 al 2000)
No l'he deixat perquè sigui un mal llibre, només que vaig tenir altres coses a fer
Un cop a casa, i tornant al que volia dir (m'embolico) vaig agafar el Cafè Balcànic, perquè era més primet que els altres, d'un tio que m'ha anat caient malament a mesura que llegia el llibre. Hi ha més palla que altra cosa. No és un típic llibre de viatges, però si els llibres de viatges en general ja són força dolents, aquest que no arriba ni a llibre de viatges sinò a recopilació d'anècdotes de la seva vida sense gaire interès, doncs què voleu que us digui.. El punt que fa que me'l continui llegint és que ha fet coses que jo també he fet, i mira, fa gràcia, i ha estat a llocs on també he estat i mira, també fa gràcia
Els altres dos encara no els he obert o sigui que no en puc dir res
3 comentaris:
de fet Cafè Balcànic ni cal ni obrir-lo per veure que és un llibre molt dolent. Només llegint la contra i l'índex ja es veu crec. Jo recomano un dels que m'estic llegint ara "Com el soladat repara el gramòfon" de Sasa Stanisic, que l'ha editat Proa.
perdó, volia dir "soldat" no "soladat" i "no" enlloc de "ni"... ai, les presses...
i ja que t'hi has posat amb el polonès, et recomano tot lo de Kapuscinski. Jo m'he llegit tot el que s'ha publicat d'ell en català i castellà i és genial, però igual tu ja pots practicar directament amb l'original... au, bones lectures!
Publica un comentari a l'entrada