No em puc creure que se m'hagi esborrat tot el post que estava escrivint.. quin desastre..
Deia que estic a Belgrad i que per ara nomes l'he vist a traves de la finestra de l'alberg i que plovisqueja
Deia que, d'aqui un parell de setmanes, de les capitals balcaniques, nomes em faltara haver estat a Podgorica, Pristina, Skopje i Tirana, a no ser que facin mes paisos, llavors hauriem de tornar a comencar. Ahir vaig passar la nit a Sofia, a un alberg molt a la vora de l'estacio de trens i molt a la vora del centre, compartint habitacio amb una iaia australiana que viatjava per Europa i que es deia Barbara (pero amb accent angles-australia, que es fa de mal entendre)
No se que dir-ne, de Sofia, potser que n'esperava una mica mes. Al ser ciutat de la UE.. els de la UE deuen tenir pensat alguna cosa per Bulgaria, alguna cosa els hi deu interessar d'aquest pais, perque l'hagin deixat entrar, perque sino no s'explica. Sofia te un aire a Belgrad, pero potser mes brut i mes decrepit. Tot esta ple de casinos i tot esta en obres, i el que no esta en obres, bona falta li faria. Quan hi entres, veus molts d'edificis iguals i molts cartells lluminosos, o almenys eren lluminosos perque jo hi vaig entrar tard, de nit
Des que vaig arribar a l'estacio de trens fins que em marxava el meu (9 hores de tren vaig fer ahir, 9 hores!) tenia un parell d'hores ben bones, vaig anar fins al centre, que no estava a mes de 20 minuts a peu. El centre.. a mi encara em sobten aquests centres que es diuen Centre perque tenen alguna esglesia i algun edifici governamental, mes perque s'assemblin a un centre com els que tenim aqui, d'edificis vells i alguns carrers peatonals. I el centre de Sofia semblava ser ben be aixo, un parell d'esglesies i edificis de ministeris i coses, tots ells en obres. Una mica mes enlla hi ha la catedral (o esglesia, no ho se) d'Aleksandar Nevski, enmig d'una especie de placa asfaltada, amb un parc pel voltant amb paradetes d'icones, d'aquelles de fusta amb el sant en primer pla i el fons daurat. Vaig entrar a l'esglesia, que era molt fosca, amb uns quants feligresos que s'apropaven al centre per resar dempeus i la dona de fer feines que s'hi enfadava perque li estaven trepitjant el fregat
Vaig tornar xino-xano per un carrer estret pero que al mapa marcava com a principal, amb tot de botigues tancades (erem dissabte molt pel mati) i botigues de menjar rapid, de bureks i coses d'aquestes. Vaig anar pel costat del riu, que corria gairebe sec i llavors vaig acabar d'arribar a l'estacio de trens
Vaig pujar el meu vago, al meu compartiment, que estava gairebe del tot ocupat per una familia bulgara que ocupava uns 3 compartiments i que anaven canviant d'un lloc a l'altre i no callaven i fumaven. Vaig pensar que no ho aguantaria durant 9 hores (de fet jo comptava que eren 8 hores de viatge, pero el maleit canvi d'hora me'n va afegir una de regal..). A la frontera serbia tota la familia bulgara va aixecar-se de cop i va comencar a recollir tots els paquets, bolsos i bosses de plastic que duien i a baixar precipitadament del tren. Em vaig quedar sola al compartiment i ja no hi va pujar ningu mes. Pel meu costat anaven passant les muntanyes dels balcans, que eren com les recordava, nomes que d'un altre color per culpa de l'epoca de l'any, eren marro i beix i no de diferents tons de verd com les recordava, pero tambe tenien aquella forma arrodonida. I jo arraulida a un raco del compartiment, amb l'anorac posat i dos parells de mitjons als peus perque la calefaccio estava espatllada, i aixi mica en mica, passant per tot de poblets de la Serbia profunda (no sabria com dir-ne, pero aturar-se a un poble d'aquests era realment aturar-se al mig del no-res, per molt d'encant que puguin tenir aquestes muntanyes i aquests poblets)
I finalment, a les vuit del vespre vam entrar a l'estacio de trens de Belgrad (al vago ja nomes hi quedavem tres persones) i com que l'Aleksandar ja era esperant-me alla, se'm van passar tots els mals, i el fred i la gana i la son
Total, que ja torno a ser per aquestes terres per enessima vegada, i la mar de be
Deia que estic a Belgrad i que per ara nomes l'he vist a traves de la finestra de l'alberg i que plovisqueja
Deia que, d'aqui un parell de setmanes, de les capitals balcaniques, nomes em faltara haver estat a Podgorica, Pristina, Skopje i Tirana, a no ser que facin mes paisos, llavors hauriem de tornar a comencar. Ahir vaig passar la nit a Sofia, a un alberg molt a la vora de l'estacio de trens i molt a la vora del centre, compartint habitacio amb una iaia australiana que viatjava per Europa i que es deia Barbara (pero amb accent angles-australia, que es fa de mal entendre)
No se que dir-ne, de Sofia, potser que n'esperava una mica mes. Al ser ciutat de la UE.. els de la UE deuen tenir pensat alguna cosa per Bulgaria, alguna cosa els hi deu interessar d'aquest pais, perque l'hagin deixat entrar, perque sino no s'explica. Sofia te un aire a Belgrad, pero potser mes brut i mes decrepit. Tot esta ple de casinos i tot esta en obres, i el que no esta en obres, bona falta li faria. Quan hi entres, veus molts d'edificis iguals i molts cartells lluminosos, o almenys eren lluminosos perque jo hi vaig entrar tard, de nit
Des que vaig arribar a l'estacio de trens fins que em marxava el meu (9 hores de tren vaig fer ahir, 9 hores!) tenia un parell d'hores ben bones, vaig anar fins al centre, que no estava a mes de 20 minuts a peu. El centre.. a mi encara em sobten aquests centres que es diuen Centre perque tenen alguna esglesia i algun edifici governamental, mes perque s'assemblin a un centre com els que tenim aqui, d'edificis vells i alguns carrers peatonals. I el centre de Sofia semblava ser ben be aixo, un parell d'esglesies i edificis de ministeris i coses, tots ells en obres. Una mica mes enlla hi ha la catedral (o esglesia, no ho se) d'Aleksandar Nevski, enmig d'una especie de placa asfaltada, amb un parc pel voltant amb paradetes d'icones, d'aquelles de fusta amb el sant en primer pla i el fons daurat. Vaig entrar a l'esglesia, que era molt fosca, amb uns quants feligresos que s'apropaven al centre per resar dempeus i la dona de fer feines que s'hi enfadava perque li estaven trepitjant el fregat
Vaig tornar xino-xano per un carrer estret pero que al mapa marcava com a principal, amb tot de botigues tancades (erem dissabte molt pel mati) i botigues de menjar rapid, de bureks i coses d'aquestes. Vaig anar pel costat del riu, que corria gairebe sec i llavors vaig acabar d'arribar a l'estacio de trens
Vaig pujar el meu vago, al meu compartiment, que estava gairebe del tot ocupat per una familia bulgara que ocupava uns 3 compartiments i que anaven canviant d'un lloc a l'altre i no callaven i fumaven. Vaig pensar que no ho aguantaria durant 9 hores (de fet jo comptava que eren 8 hores de viatge, pero el maleit canvi d'hora me'n va afegir una de regal..). A la frontera serbia tota la familia bulgara va aixecar-se de cop i va comencar a recollir tots els paquets, bolsos i bosses de plastic que duien i a baixar precipitadament del tren. Em vaig quedar sola al compartiment i ja no hi va pujar ningu mes. Pel meu costat anaven passant les muntanyes dels balcans, que eren com les recordava, nomes que d'un altre color per culpa de l'epoca de l'any, eren marro i beix i no de diferents tons de verd com les recordava, pero tambe tenien aquella forma arrodonida. I jo arraulida a un raco del compartiment, amb l'anorac posat i dos parells de mitjons als peus perque la calefaccio estava espatllada, i aixi mica en mica, passant per tot de poblets de la Serbia profunda (no sabria com dir-ne, pero aturar-se a un poble d'aquests era realment aturar-se al mig del no-res, per molt d'encant que puguin tenir aquestes muntanyes i aquests poblets)
I finalment, a les vuit del vespre vam entrar a l'estacio de trens de Belgrad (al vago ja nomes hi quedavem tres persones) i com que l'Aleksandar ja era esperant-me alla, se'm van passar tots els mals, i el fred i la gana i la son
Total, que ja torno a ser per aquestes terres per enessima vegada, i la mar de be
1 comentari:
Dobre, dobre, dobre! Explica, explica, tot el que veus...
Publica un comentari a l'entrada