El cert és que, després de Bucuresti, la nostra intenció era Sibiu, però no per cap motiu concret, només volíem anar a alguna ciutat de Transilvània i Sibiu ens sonava bonic. O sigui que vam anar a l'estació de trens de la capital per buscar els horaris cap a Sibiu. Els horaris estan apuntats en un enorme panell amb les destinacions i les hores escrites sobre plàstics de coloraines, penjat molt, molt enlaire, amb tot de gent trencant-se el coll i apuntant-se noms i números en llibretetes i papers. També hi ha un altre panell amb horaris, però més petit i amagat, on no només diu les estacions importants, sinó també les més petites (Riells i Viabrea-Breda, Riudellots de la selva, Sant Jordi Desvalls..), amb algun senyor rondant-te per si necessites, ehem, ajuda. La nostra conclusió va ser que de Bucarest a Sibiu hi havia un munt d'hores i pocs trens, que a les cinc es feia fosc, que Brasov era força més a la vora, més ben comunicat i que també ens feia il·lusió
O sigui que l'endemà al matí vam anar a l'estació de trens, vam comprar un parell de bitllets i amb un tren la mar de nou, ens en vam anar cap a Brasov. I vam veure com de Bucarest als Càrpats és ben pla, llavors comencen les muntanyes, llavors les creues, llavors s'acaben les muntanyes, torna a ser pla, i poca estona després ja ets a Brasov
I a la plana, què es veia: (segons la llibreta de viatge) cases de blocs de formigó i teulats metàl·lics, muntanyes de merda amb gossos pels voltants, i alguna fàbrica enorme de tant en tant!
I a les muntanyes: a les muntanyes, que són molt grosses i tenien boscos d'arbres sense fulles però amb les branques tan finetes que tot plegat feia la sensació d'una enorme bola de pols (no ho sé explicar millor), a les muntanyes hi havia neu, munts i munts de neu, i ens vam emocionar molt, perquè nosaltres som de llocs on no neva gairebé mai
i ves per on, que sense adonar-nos-en, vam arribar a Brasov!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada