I amb la tonteria, vam arribar fins al mar negre (part 4)

El cert és que, després de Bucuresti, la nostra intenció era Sibiu, però no per cap motiu concret, només volíem anar a alguna ciutat de Transilvània i Sibiu ens sonava bonic. O sigui que vam anar a l'estació de trens de la capital per buscar els horaris cap a Sibiu. Els horaris estan apuntats en un enorme panell amb les destinacions i les hores escrites sobre plàstics de coloraines, penjat molt, molt enlaire, amb tot de gent trencant-se el coll i apuntant-se noms i números en llibretetes i papers. També hi ha un altre panell amb horaris, però més petit i amagat, on no només diu les estacions importants, sinó també les més petites (Riells i Viabrea-Breda, Riudellots de la selva, Sant Jordi Desvalls..), amb algun senyor rondant-te per si necessites, ehem, ajuda. La nostra conclusió va ser que de Bucarest a Sibiu hi havia un munt d'hores i pocs trens, que a les cinc es feia fosc, que Brasov era força més a la vora, més ben comunicat i que també ens feia il·lusió

O sigui que l'endemà al matí vam anar a l'estació de trens, vam comprar un parell de bitllets i amb un tren la mar de nou, ens en vam anar cap a Brasov. I vam veure com de Bucarest als Càrpats és ben pla, llavors comencen les muntanyes, llavors les creues, llavors s'acaben les muntanyes, torna a ser pla, i poca estona després ja ets a Brasov

I a la plana, què es veia: (segons la llibreta de viatge) cases de blocs de formigó i teulats metàl·lics, muntanyes de merda amb gossos pels voltants, i alguna fàbrica enorme de tant en tant!

I a les muntanyes: a les muntanyes, que són molt grosses i tenien boscos d'arbres sense fulles però amb les branques tan finetes que tot plegat feia la sensació d'una enorme bola de pols (no ho sé explicar millor), a les muntanyes hi havia neu, munts i munts de neu, i ens vam emocionar molt, perquè nosaltres som de llocs on no neva gairebé mai

i ves per on, que sense adonar-nos-en, vam arribar a Brasov!