A l'espera de les fotografies (confio que arribaran aquesta tarda) i de l'hora de fer el dinar, us faig cinc cèntims del que vindria a ser Romania, a través dels meus ulls, tan poc objectius

Romania és un país rural que es troba situat uns quants anys enrera, no podria assegurar quants, perquè jo només he viscut a partir del 85 i tinc memòria a partir dels 90, però uns quants enrera segur. La gent, com la de la resta de països d'Europa de l'Est que he visitat (a excepció d'Hongria, i que em perdonin els hongaresos de Budapest, però que bordes que són), és acollidora i amable, encantadora vaja. Confesso que anava a Romania amb una por considerable a ser robada, però l'únic lloc a on em vaig sentir robada i estafada va ser a l'aeroport de Pisa (Ryanair,.......). I l'únic moment on vaig témer sincerament per la meva seguretat va ser quan una bandada de gossos de carrer ens va començar a bordar i a perseguir pels voltants de l'estació de Bucarest. Per sort el gos de la fotografia anterior va aparèixer per salvar-nos!

Diguem, doncs, que torno encantadíssima de Romania, potser pel fet que, al no ser 100% eslava, no hi tenia tanta il·lusió posada. Però ja ho veieu, en torno més que satisfeta. És una sorpresa ben agradable, aquest país. Ja us dic, com anar uns quants anys enrera. I a més a més, en els 8 dies que hi vam ser, vam poder veure ciutat, pobles de costa, pobles de muntanya, pobles de plana, pobles de riu, i per tant, vam veure els edificis grossos de Bucarest, la costa del mar negre, les muntanyes nevades dels Càrpats, la plana que hi ha a banda i banda de la serralada i el Danubi desfent-se en un munt de Danubis per anar a parar a dins del mar negre

I a sobre s'hi menja de puta mare! I tot és barat! Què més es pot demanar!