Vodka, neu, rakija, verí, gos

Al gos

Volia comentar-vos que estic molt contenta que aquests mesos s'estiguin fent tantes conferències, exposicions, etc etc, sobre Europa de l'Est. Només cal que feu un cop d'ull a l'agenda de casa de l'est per adonar-vos-en, o sigui que no m'entretindré a recomentar el que allà podeu trobar-hi. Afegir, només, que avui ha començat el seminari sobre el vodka que feien els del departament d'eslaves de la UB i ha estat la mar d'interessant. Com que cada divendres canvien els conferenciants, no puc predir com seran les següents sessions, però pels noms que conec, us les recomano força (o molt, algunes) totes. Això va a interessos de cadascú. En principi t'havies d'apuntar a una llista, però crec que si us n'interessa alguna en concret i veniu allà ningú us dirà res, us asseieu i ja està

Ja he dit que no volia entretenir-me amb això, mireu a l'agenda de casa de l'est si de cas

Volia dir-vos, més aviat, que fa un parell de dies que està tornant a nevar fort a Belgrad, i avui, sentint a parlar del vodka, no he pogut evitar pensar en la rakija. Jo, inculta de mi, sempre havia pensat que venia a ser una mena de vodka a la balcànica, però amb gust més afruitat, però resulta que tenen poc a veure, ja que el vodka el treuen dels cereals i a la rakija li posen el nom segons la fruita d'on la treuen, que si dunja (crec que meló), kasija (una mena de pruna?? ja no ho recordo), etc, en conclusió, que la rakija i el vodka són coses diferents, i segurament s'assemblen més el vodka i el whisky, que no pas el vodka i la rakija. Jo, que no sóc una gran bebedora, no us ho sabria pas dir

El cas és que a Belgrad neva i que les persones que viuen just sota els teulats dels edificis del barri de Mirijevo (aquells amb finestres inclinades a la teulada) s'han passat el matí traient la neu acumulada a les finestres. Durant el migdia deurien tenir les mans gelades, de tant tocar neu, i com que no sembla que la nevada pari, possiblement demà, o demà passat, hi hauran de tornar

Per cert, en el mateix edifici de les finestres nevades hi vivia un gos. Aquest gos no era de ningú, era de tot l'edifici, o no era de ningú, segons com t'ho miris. Però els del pis de dalt (els que ara tenen les mans gelades) tot sovint li donaven menjar i el deixaven dormir a tocar de la porta, a dins i a fora del pis. El gos bordava i corria darrere les rodes dels cotxes, i els perseguia fins a l'encreuament amb la carretera per on passa l'autobús. Algun veí, però, algun veí imbècil, va enverinar per tercera vegada el pobre gos, el gos es va passar la tarda ajagut al pis de dalt, veient nevar darrere dels ulls entelats, movent-se només per respirar, amb la mirada molt trista, fins que no va poder més i per la nit, es va morir

Volia dir-vos, de fet, que no sé si serveix gaire de res dedicar un post a un gos, però jo ho faig. Perquè els veïns del pis de les finestres nevades s'estimaven molt aquest gos, i jo me'ls estimo molt a ells