El buit "vostè" per l'afectuós "tu",
ella, tot equivocant-se, va substituir,
i tots els somnis feliços
va despertar-me de l'ànima enamorada.
Vaig quedar-me pensarós davant seu,
sense força per abaixar els ulls;
i li vaig dir: que agradable sou!
i vaig pensar: com t'estimo!
....
això representa que és Puixkin. Perdó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada