Casualitats de la vida, he vist que l'últim "tipical laura day" vaig escriure'l ara fa un any (dos dies amunt, dos dies avall) i que érem dimarts
Avui no ha estat ni tipical ni atipical, ha estat normal, vaja com sempre
M'he aixecat molt aviat al matí (a 2/4 de 8, a mi tot el que sigui abans de les 8 em sona a aixecar-me molt aviat), he esperat que la Mariona s'acabés de dutxar i m'he dutxat jo. M'hi he estat més del normal, perquè era molt aviat, tenia son i m'he entretingut mirant a la paret. Després m'he vestit i mentre bevíem cafè, la Mariona m'ha explicat el seu somni. Unes hores més tard he recordat el meu, sobre uns pops que s'enganxaven al cap de la gent, però no era tan traumàtic com el del rinoceront que m'oferia un cap d'animal sangonós i jo, com que ho interpretava com a un intent de bona educació (i tenint en compte que era un rinoceront i no en sabia més, de bones maneres), no sabia com refusar el cap sangonós i me l'havia de menjar. A 2/4 de 9 era davant de correus, deia, enviant un sobre a Madrid per demanar una beca per anar a Varsòvia durant un mes. Com que avui som divendres, i no dimarts com ara fa un any, el sobre arribarà dilluns que ve, perquè és de preveure que els instituts de cultura els dissabtes fan festa. M'estic fent un embolic amb aquestes beques
He tornat al pis, doncs, i durant tot el matí he estat rebent mails per coses de la revista (www.revistaest.org). M'han dit, per exemple, que ens han enllaçat a www.eurasianet.es. Què voleu que us digui, mola això. Tothom està molt content, i jo amb ells, o sigui que bé
Tot el matí he fet això i prou. No me n'he adonat que ja eren les 11 i amb la Marina hem anat a mirar les plantes del balcó, per descobrir horroritzades que el gerani tenia una mena de planta-monstre, un paràsit de pel·lícula de por, d'aquells que els científics reguen amb líquids verds i que, quan el científic tanca la porta per anar a fer un riu, l'espectador veu com aquella horrible planta creix de manera espectacular en pocs minuts... Per sort la Marina és (gairebé)-biòloga i m'ha promès que no creixeria en pocs minuts, però que igualment havíem de trasplantar el gerani. Hem anat a comprar xampú i terra i nutrients
Després era hora de dinar, o sigui que hem dinat. Havent dinat hem arrencat la planta salvatge i hem canviat de testos al gerani, a l'aloe vera, al roser i hem posat més terra al ficus i a la planta enfiladissa de l'imma mayol (no us van arribar, als que sou de Barcelona, uns sobrets amb llavors de l'imma mayol? una de les llavors feia créixer una enfiladissa). En fi. Hem regat les plantes amb aigua i nutrients i hem deixat el menjador ple de terra
Llavors he dit: potser que estudiïs. I he estudiat una mica. He fullejat l'alcorà, que a vegades sembla un llibre d'instruccions, però al final afegeix la paraula Déu, i dius, ah doncs res, quin Déu més concret a vegades. Al cap d'una estona me n'he avorrit i he escombrat la terra del menjador. Després he vingut a escriure el post i a mirar si el meu xicot m'havia escrit un mail, dient-me si ha de fer la mili o no. És estrany, sí!
M'han trucat de les feines. A la botiga del Barça em volien, però jo no hi volia anar. A la Sagrada Família jo hi volia anar, però ells no em volien. Aquestes coses ja passen. Continuo sense feina
I ara aniré a berenar per celebrar-ho. I ja sé perquè feia un any que no escrivia un post d'aquests!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada