divendres, 19 de juny del 2009

Txevengur no enganxa

Almenys a mi no m'ha enganxat gens. A vegades em distreu la televisió encesa, no tinc una fúria immensa per saber què passarà ni em salto paràgrafs i paràgrafs de paraules per saber com continua. Per sort no ho faig, perquè a Txevengur tampoc és que hi passi massa res. I el que passa, tampoc tens molta curiositat per saber com acabarà

Però joder, i què?

quin mèrit té que un llibre enganxi? i què que l'autor no hagi vist ni un duro i es morís poc després? (se m'ha vist el llautó, oi, va per en Larsson, sí). Com més es parli d'aquest llibre, més gent se'l llegirà, més gent s'hi enganxarà, més gent dirà o que enganxa! i més gent se'l llegirà. No crec que sigui una característica especial i exclusiva d'aquest llibre. Que potser està bé? A, potser sí, però és que hi ha molts llibres que estan bé, i que enganxen, i bla bla

jo no m'he llegit cap de les parts, i per ara tampoc tinc la intenció de fer-ho: de fet, una cosa que no suporto és quan un llibre m'enganxa massa, quan no el puc disfrutar perquè només puc fer que passar pàgines i més pàgines i haig d'anar a pixar amb ell a la mà i quan s'acaba penso oh merda, s'ha acabat, enlloc de "però que bé que m'ho he passat amb aquest llibre!"

Personalment, no li donaria més importància a aquest llibre d'en Larsson. El temps dirà

Txevengur!! TXEVENGUR!!!!